La platea del teatre Kurssal gairebé plena i amb el públic dempeus va acomiadar ahir Pegasus en el que s'anuncia com el seu darrer concert a Manresa, un punt final que la banda només trencarà si «suspenen les sentències aquestes i tornen els de l'exili, llavors farem un concert per celebrar-ho», va anunciar Santi Arisa.
La bona entrada que presentava el teatre manresà va ser resposta per la banda amb un concert generós d'una hora i mitja més un bis addicional, i amb un desplegament d'energia que desmenteix la condició de septuagenaris de Santi Arisa, Max Sunyer, Rafa Escoté i Josep Mas Kitflus, reforçats per la joventut del fill del percusionista manresà, Dan Arisa, que forma amb el seu pare un tàndem rítmic poderós que constitueix la columna vertebral de la proposta de Pegasus. De fet, els dos temes de percussió que van encadenar Arisa i el seu fill van constituir pràcticament 25 minuts de tot l'espectacle.
La banda va repassar el més granat del seu repertori amb alguns problemes tècnics inicials. El so va tardar una bona estona a ser nítid i Max Sunyer va trencar una corda de la guitarra, cosa que va obligar a aturar el concert uns minuts i va suposar que el guitarrista estigués una estona pendent de l'afinació.
A mesura que avançava l'actuació, la banda va anar ajustant la sonorització i va acabar exposant els arguments que han defensat durant els quaranta anys d'existència de la banda amb la mateixa precisió del primer dia.
Bases de blues, ritmes calents ecos del jazz rock dels setanta i, fins i tot, del pop electrònic dels vuitanta, desfilaven per l'escenari per mitjà de la contrastada solvència instrumental del grup, integrat per alguns dels millors instrumentistes de la generació dels setanta.
El fet que es tracti d'una gira de comiat i que els Pegasus ja siguin músics d'edats considerables va donar peu a una certa autoparòdia que va omplir el concert de tocs de bon humor.
