El manresà Genís Sinca signa Ramon Fuster i Rabés. Biografia del mestre, un llibre editat per Pagès Editors que narra amb gran rigor la vida i obra del pedagog lleidatà, «un dels més fascinants del segle XX català». El llibre es presenta avui (19 h) al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona amb Maria Fuster, filla del pedagog, Eulàlia Pagès, directora de Pagès Editors, i l'autor. Fuster va ser degà que el 1969 va democratitzar el col·legi professional.
El llibre és un recull de vivències i testimonis de persones que li van ser properes i que ressalten, en especial, l'esperit altruista que defineix el personatge. Fundador de l'Escola Tagore (1957), a Bellaterra, el primer centre a l'aire lliure del seu temps, inspirat en l'Escola de Bosc de la mítica Rosa Sensat, Fuster va ser especialista en Decroly i Montessori i va dirigir l'Escola de Jardineres-Educadores del CIC (1962-1972), una poc coneguda experiència pedagògica de la nostra història recent.
El seu profund compromís amb Catalunya va empènyer Fuster a multiplicar les seves activitats, com a peça clau en l'afer Galinsoga, per exemple, però sobretot va participar molt activament en la creació de la revista infantil i juvenil Cavall Fort (on publicava contes com a Ramon de Bell-lloc) i també va implicar-se a fons en els inicis del diari Avui. Autor del conte Sangota, el gos llop (1964) i del llibre L'educació, problema social (1965), Fuster va creure i estendre la idea que l'ofici de mestre i l'educació eren eines de transformació de l'ésser humà i de la societat.
Antic professor de l'escola Virtèlia, Fuster va aconseguir, contra pronòstic, ser elegit degà del Col·legi el 1969, primera victòria democràtica sota el franquisme.
