Esteve Soler tenia «fe» a recollir el premi del públic, l'únic atorgat per votació popular; David Torras confessava que era el guardó que li feia «més il·lusió»; i Gerard Quinto ironitzava: el públic només tindrà raó «si guanyem el premi del públic». I se'l van endur.
«Molt contents», «sobrepassats», «emocionats i agraïts». Així es llevaven ahir els tres directors manresans de 7 raons per fugir, que van fer bons els seus pronòstics i desitjos i, diumenge a la nit, saltaven a l'escenari de la gala dels Gaudí per agrair el premi especial del públic a la millor pel·lícula i situar Manresa en el mapa cinematogràfic del país. Ahir, dia de ressaca, Soler, Quinto i Torras reprenien la seva vida quotidiana, alterada per centenars de missatges de whatsapp felicitant-los per haver entrat en la nòmina dels gua-nyadors: «Ha estat un premi molt celebrat», explicaven ahir. Per ells i «per tota la gent que va votar» aquesta àcida comèdia negra rodada en gran part en interiors manresans. El premi arribava quan dues de les tres nominacions dels Gaudí a les quals aspirava 7 raons per fugir, millor actriu secundària i millor direcció de producció, ja havien volat a altres cintes. Quedava el Gaudí a la millor pel·lícula, que tots tres, abans de la cerimònia, tenien clar que seria per a Els dies que vindran, de Marqués-Marcet. Aquesta també la van encertar.
El factor manresà
Per als tres directors, el premi del públic «engloba tot l'esforç de l'equip. És la cirereta, i té un punt especial perquè milers de ciutadans te l'atorguen. És un reconeixement públic a teva feina i valorada pels espectadors, que han fet costat a un film petit i modest». Minuts abans que Georgina Amorós i Júlia Creus pronunciessin el títol de 7 raons per fugir, Soler, Quinto i Torras sabien que la competència era dura: «La mateixa acadèmia havia explicat a través de les xarxes que havien votat milers d'espectadors i que la pel·lícula guanyadora ho era per un estret marge». Per a Quinto, «el factor manresà va ser clau» per arreplegar vots. Els directors van fer campanya i els vots van sumar.
El retorn a la ciutat
I el que ja tenien molt clar era que, si guanyaven la votació popular a la millor pel·lícula, el guardó (una petita estatueta de fusta que ahir guardava Soler a la seva motxilla) havia de ser per al públic manresà: «Volem que es quedi a la ciutat», una proposta que ahir mateix arribava a l'Ajuntament de la capital del Bages, que la rebia amb «agraïment», i posava fil a l'agulla per decidir com es materialitza aquest «desig» dels directors. Perquè, com ahir recordava Torras, el consistori va «apostar pel projecte quan encara l'havíem d'engegar». I al costat, Cineclub Manresa, part «fonamental» per als tres directors. De fet, Soler en el seu parlament va dedicar el guardó als cineclubs i, directament, a Cineclub Manresa, el «vincle» que ens relaciona a tots tres», entitat, com les seves homònimes, que té la voluntat, remarcava el dramaturg i director, de «formar ciutadans més que consumidors».
Soler va ser l'únic de tots tres que va parlar a l'escenari, acompanyat dels productors Aritz Cirbián i Martín Samper. Quinto estava tan «emocionat», diu, que «ni sabia ben bé on era: no m'havia preparat res», i Torras hauria agafat el micro però no hi va ser a temps perquè es va encendre el llum vermell que marcava el final de la intervenció. Això sí, «l'Esteve ho va fer francament bé», asse-nyalava. Cirbián va posar l'èmfasi en el suport del públic en els dar-rers mesos, en l'inicial del consistori manresà i va cridar un «Visca Manresa!», mentre Samper no oblidava els festivals que han seleccionat i continuen seleccionant el film.
