28 de gener de 2020
28.01.2020

El 30è manresà deportat als camps nazis

Felip Díez Sada, mestre i pintor, s'afegeix a la recerca de Memòria.cat feta per l'historiador Jordi Pons Tindrà, també, una Stolpersteine

27.01.2020 | 23:43
Retrat de Felip Díez Sada, tret de la web aragonesesdeportados.org

Felip Díez Sada va néixer a Terrer, província de Saragossa, el 6 de juny del 1913. Entre el 1920 i el 1924 va emigrar amb la família a Catalunya i del 1933 al 1936 el cens el situa a Manresa, exercint de professor a l'Escola de l'Ateneu Obrer Manresà, clausurat durant la repressió del govern de dretes d'octubre del 1934, quan va ser detingut. Vivia a dispesa, al carrer Talamanca, número 19, quan, l'agost del 1937, és cridat a files. El 1939, en ple exili, comença el periple pel qual Díez Sada i milers de refugiats republicans van haver de passar: camps de refugiats francesos, incorporació a una Compa-nyia de Treballadors Estrangers i deportació als camps nazis. En el cas d'aquest manresà, a Mauthausen i a Gusen. Va arribar a Mauthausen el 24 d'abril del 1941 i en va sortir el 5 de maig del 1945 per instal·lar-se a França. Allà, va potenciar el seu vessant artístic i va participar en una mostra d'art espanyol a l'exili, a París, el 1947, a la galeria La Boétie. Va morir el 2001 a l'hospital públic de Juvisy, a prop de París.

Ell és el trentè manresà deportat a l'horror nazi del qual es té coneixement fins avui, i aquestes línies són un apunt de la biografia que està confeccionant l'historiador Jordi Pons, membre de l'Associació Memòria i Història i un dels responsables de la recerca engegada els dar-rers quatre anys sobre els manresans deportats als camps de concentració. Gràcies a l'impuls del treball de recerca fet per dues alumnes del Pius Font i Quer, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, i tutoritzat per Pons, que va continuar –i continua– la investigació, els manresans deportats són recordats permanentment amb una placa a la plaça de Sant Domènec. Vint-i-quatre –que vivien a Manresa el 1936, en esclatar la guerra–, també amb les llambordes Stolpersteine, obra de l'artista alemany Gunter Demnig. La que en el futur es col·locarà serà la de Díez Sada: la número vint-i-cinc a la capital del Bages.

Cens aragonès


El nom de Díez Sada ja sortia en la informació sobre la República a Manresa recopilada pels historiadors locals però sense cap altra pista fins que l'historiador terrassenc Juan M. Calvo, d'origen aragonès, va comentar fa uns mesos a Joaquim Aloy –president de l'associació Memòria i Història de Manresa– que a la base de dades d'aragonesos deportats als camps nazis sortia el nom d'aquest mestre manresà. I així va començar la recerca de Jordi Pons.

Pons explicava ahir a aquest diari, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que Diéz Sada, militant de la CNT, va obtenir la condició de refugiat polític a principi dels anys 50 i la va mantenir fins al 1979, quan va demanar i obtenir la nacionalitat francesa. Així mateix, durant els anys 80 i 90, el manresà va reclamar ser reconegut com a funcionari del cos de mestres de la Generalitat republicana. De fet, Díez Sada «va aconseguir el títol de mestre de l'Escola Normal del Magisteri el juliol del 1935 i l'octubre del 36 va ser declarat apte pel Consell de l'Escola Nova Unificada». L'historiador té previst visitar uns arxius a la capital francesa on espera completar la informació sobre el manresà del qual, diu, «no sabem si tenia o no família o si va tornar algun cop a l'Estat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.