L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1956) amb la novel·la 'La crònica de l'Iu Eskar', i Luis Leante (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1963), amb l'obra original en castellà 'Maneras de vivir', són els guanyadors de la 28a edició del Premi Edebé de literatura infantil i juvenil, respectivament. Nel·lo, recent guanyador del Premi Sant Jordi amb 'Les amistats traïdes', es posa en la pell d'una família d'escarabats que ha de fugir de la casa on viu. La mort i l'èxode són els missatges subliminars d'una història infantil que no deixa l'humor enrere. "Explicar la història des de dins, a diferència d'una faula tradicional, ho fa diferent", ha explicat Nel·lo sobre el fet que el narrador sigui el propi escarabat protagonista. L'obra de Luis Leante, d'altra banda, explica la història d'una família "diferent" a través de la música i la redempció, segons ha explicat aquest dimecres l'autor en l'anunci dels guardonats.

Aquest any els guanyadors són dos autors consolidats en el gènere infantil i juvenil, que han estat escollits entre 246 originals de l'Estat i l'Amèrica Llatina. En català se n'han presentat 59. El premi per a l'obra juvenil està dotat amb 30.000 euros, mentre que l'autor de l'obra infantil s'endú 25.000 euros. Els guanyadors de l'edició anterior van ser Maite Carranza, amb 'Safari', i Elia Barceló amb 'El efecto Frankestein'.

Els guanyadors dels premis 2020 comparteixen un món de relacions no sempre idíl·liques, amb conflictes, pors i prejudicis. En l'obra de David Nel·lo, 'La crònica de l'Iu Eskar', els protagonistes són una família nombrosa d'escarabats que viuen a casa de la senyora Faristol, en un ambient poc higiènic i còmode per a ells. Quan aquesta mor, hauran de fugir abans que la neboda que hereta la casa la fumigui.

En busca de refugi, passen molts perills i arriben a un hotel que resulta estar habitat per un altre tipus d'escarabats. Aquests, més rogencs i rossos, els rebutgen i els condemnen a una "espècie de camp de concentració". La interpretació que se'n pot fer, segons l'autor, queda en segon lloc pel fet de tractar-se de literatura infantil, però no nega que la trama recordi al drama dels refugiats actual i a la necessitat de ser tractat amb igualtat.

"Si un escriu una història infantil, no fas una guia per entendre-la, de la manera que els contes tradicionals ens parlen amb impacte però nosaltres ens ho tirem cap al nostre terreny", ha argumentat Nel·lo. La interpretació sobre l'èxode i la mort prefereix que es trobi "en un nivell més subterrani". I és que l'humor és un dels aspectes principals de la història. "El llibre no és tètric. Sí que hi ha morts, sota la bota, i rates que es mengen escarabats, però l'element de l'humor i la ironia sempre hi és en els meus llibres i és essencial per als nens", ha dit l'autor.

El fet que el narrador sigui el propi escarabat Iu Eskar, fa que es diferenciï de les faules tradicionals que estan explicades des d'un narrador extern. L'autor "va tenir la sort" de donar amb la idea que el narrador expliqués les seves inquietuds en primera persona, per tal que els lectors empatitzin amb els seus pensaments. Reticent a aquests insectes, Nel·lo assegura que després del llibre "no ha tornat a matar una panerola" a casa. "Espero que hi hagi un canvi de paradigma, pel fet de posar-te dins de l'altre", ha apuntat.