Núria Rial debutarà al Liceu amb l'òpera «La flauta màgica» dirigida per Gustavo Dudamel

García de Gomar va remarcar l'aposta del Liceu per connectar-se amb «la tradició i el passat ric de noms il·lustres de la lírica i de la direcció escènica». I va posar com a exemple "La flauta màgica" de Mozart, dirigida per Gustavo Dudamel, amb Javier Camarena en el rol de Pamino i en el de Pamina, Núria Rial, «una soprano il·lustre catalana que encara no havia debutat al Liceu. És un cas paradigmàtic d'allò que el Liceu vol ser en el futur». En aquest sentit, La flauta màgica «és un projecte que combinarà artistes internacionals, un debut important i comptarà durant un mes amb Dudamel, un dels directors més carismàtics del món».

Per a García de Gomar, «perquè el Liceu atregui a nous públics calen directors d'escena que subratllin els temes que preocupen a la gent, que converteixin l'òpera en una mena de manual de vida». Perquè el Liceu ha de mostrar a l'escenari «temes com la violència de gènere, les crisis mediambientals, les diferents maneres d'estimar, en tota la seva pluralitat, l'esclavitud contemporània, l'exclusió, la soledat o la depressió». Així mateix, entén que el coliseu barceloní ha d'«atraure un públic jove», però sense renunciar a «abraçar els millors intèrprets del firmament». Com «Anna Netrebko o Jonas Kaufmann, que seran els nostres millors ambaixadors i els que defensaran el producte». O el veneçolà Gustavo Dudamel.

L'acord com artista resident d'Àlex Ollé, fundador de La Fura dels Baus, s'estendrà durant les pròximes quatre temporades i es responsabilitzarà en cadascuna d'elles de l'escenografia d'una òpera. Ollé ocuparà una de les quatre cadires de la «nova taula de co-creació» del Liceu -al costat del director general, el manresà Valentí Oviedo, el director musical, el puig-reigenc Josep Pons, i el mateix García de Gomar-, un fet diferencial, que el director artístic creu que «imitaran altres teatres».De les quatre produccions, dues seran reestrenes i dues noves creacions, com «la Norma que va fer pel Covent Garden amb la letona Marina Rebeka i Sonia Yoncheva, i una nova producció de Lady Macbeth de Mtesenk, de Xostakóvitx, amb la direcció de Josep Pons, que inaugurarà una de les pròximes temporades».

El model de García de Gomar és «la Florència del 1600, en la qual confluïen les arts, la poesia, l'arquitectura, la paraula, la música» per superar «la decadència» en què es troba en certa manera l'òpera en les darreres dècades i com a factor per «ampliar el públic» del gènere líric. Segons la seva opinió, «sense renunciar als 25 millors títols de la història universal cal atraure un públic jove» i per això proposa recuperar «aquests catalans universals, o universals locals» com Àlex Ollé, Calixto Bieito o Carlus Padrissa, que «hem de reconnectar a la realitat del Liceu, perquè són els que estan prescrivint com es presenta l'òpera en la resta de el món».

Un dels projectes que també passaran pel teatre de la Rambla serà l'òpera "Carlos V", de Krenek, amb escena de Padrissa i l'artista plàstica Lita Cabellut, que es va representar a l'òpera de Munic i amb el baríton Mathias Goerne com a protagonista; també, "Wozzeck" d'Alban Berg amb producció del sud-africà William Kentridge, que es va veure a Salzburg. El Liceu aspira a atraure «les noves veus locals exercint els rols principals, un tema pendent» i va apuntar que el 2022, quan el Liceu celebri el seu 175è aniversari, seria un bon moment per desplegar el projecte d'Opera Studio per donar oportunitat als cantants que surten del conservatori o als premiats del concurs Viñas.

García de Gomar, que elogia el treball musical de Josep Pons, estima que els cossos permanents de Liceu, Orquestra i Cor, han d'estabilitzar-se en uns 80 i 60 membres, respectivament. I quant a pressupost, per al director artístic, l'horitzó òptim seria la xifra prèvia a la crisi, uns 50 milions d'euros -actualment és de 48,3-, que «no suposaria augmentar el nombre d'òperes, però sí oferir una proposta artística més ambiciosa».