El dia que Hitler va envair Polònia, l'1 de setembre del 1939, el manresà Lluís Grifell (1925) era un adolescent. Vuitanta anys després d'aquells fets que van activar l'espoleta de la Segona Guerra Mundial, l'autor bagenc publica un llibre que, en clau de diccionari temàtic, proposa una mirada als personatges i les motivacions que van conduir la humanitat a la pitjor de les devastacions viscudes fins aleshores. «Les coses no passen perquè sí», apunta Grifell.
«Hi ha unes idees i uns mandataris als qui, quan se'ls posa la bogeria al cap, són capaços de fer moltes bestieses», explica Lluís Grifell, que en un volum publicat el 2009 amb Abadia Editors va abordar aquells anys fatídics de la primera meitat del segle XX centrant-se en les vivències d'un jove a la Catalunya dels anys 30 i 40.
Ara, Grifell ha posat el focus en les causes i els motius que van dur bona part d'Europa, el Japó i els Estats Units a la guerra a El com i el perquè de la II Guerra Mundial, publicat pel segell berguedà Edicions de l'Albí. La conflagració a escala global va deixar uns cinquanta milions de morts en només mitja dècada, entre el 1939 i el 1945. «Hi he estat treballant durant quatre anys», indica l'escriptor manresà, que ha recercat informació tant en la premsa de l'època com en la bibliografia existent, sobretot en paper però també en format digital com la pàgina web biografiesdeltercerreich.blog.cat.
De les idees a les armes
Lluís Grifell recorda que «el meu pare, que es deia Emili, era una persona molt instruïda, cada dia llegia el diari, i ja va preveure el que havia de venir. Em deia 'passarà això, passarà allò' i va passar». Tot i que a partir de la victòria del feixisme a la Guerra Civil Espa-nyola, la informació que arribava a través de la ràdio, la premsa i la televisió estava subjugada als interessos ideològics dels guanyadors, Grifell recorda que seguia l'evolució de la guerra amb interès i, amb els anys, sempre l'ha acompanyat la curiositat per conèixer a fons «per què Alemanya va fer el que va fer, o la Itàlia de Mussolini, el Japó, Rússia... Durant tota la vida m'ha agradat llegir sobre aquests temes».
L'autor manresà té clar que «els dirigents que van anar a la guerra van agafar les idees de pensadors com Nietzsche i Marx. I quan estàs convençut del que fas, és molt difícil parar». El resultat van ser «unes aberracions terribles».
En aquest sentit, Grifell explica què va ser el nacionalisme en el context de la Segona Guerra Mundial, el sindicalisme, l'imperialisme, el falangisme, el nacionalsocialisme, l'estalinisme i, entre altres doctrines, el xintoisme i el budisme. Moviments socials, fenòmens religiosos i ideologies totalitàries, segons el cas, que no es poden obviar si es vol entrar a fons en les motivacions d'uns i altres per penetrar en el túnel fosc d'una guerra que va causar una mortaldat mai vista fins a aquell moment. Des d'aquest punt de vista, la guerra també va ser un pols entre concepcions del món.
Espanya, un assaig
El llibre s'obre amb un pròleg del reconegut historiador Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934), a qui vaig conèixer d'anar-lo a escoltar quan feia conferències. A partir d'aquí, el relat s'inicia amb la descripció de la Itàlia de Mussolini i la Guerra Civil Espanyola, que «va ser un assaig del feixisme», i va resseguint de forma cronològica les principals idees, situacions i personatges que van contribuir a que la guerra s'allargués durant més de cinc anys.
«La guerra d'aquí la van gua-nyar Franco i les dues potències que intentaven imposar un 'Nou Ordre' a Europa: el feixisme italià i el nacionalsocialisme ale-many», apunta Grifell: «Dues ideologies afins i dues nacions, Itàlia i Alemanya, que havien sortit reforçades per la victòria del dictador espanyol». Com ja és prou sabut, Mussolini va ser afusellat, Hitler es va suïcidar al seu búnquer i Franco va governar Espanya com un dictador criminal durant gairebé quaranta anys.
Tal com destaca Pladevall, el treball de Lluís Grifell conté algunes entrades que són autèntiques monografies. Convençut de la necessitat de fer especial incidència en el component doctrinal de les causes que van menar a la guerra, l'autor dedica textos extensos a explicar amb detall el repertori intel·lectual rera el qual es van escudar els principals protagonistes del conflicte. N'és un exemple notori l'estalinisme, que pren el nom de la figura històrica -Iosif Stalin- que el va crear.
L'altre apartat que dona gran valor a l'obra de Grifell és la relació de biografies, que abasta tant els dirigents que van comandar la bogeria col·lectiva com científics, filòsofs i altres figures que, d'una o altra manera, van estar relacionats amb la guerra. Fins i tot s'hi ressenyen les trajectòries de Pier-re i Marie Curie, que ja havien desaparegut quan va esclatar tot, però els seus descobriments en el camp de la física van fer possible una arma tan decisiva com ho va ser la bomba atòmica.
«La Segona Guerra Mundial va ser un fet terrible», opina Grifell: «I, com sempre, les conseqüències les van pagar entre tots». Reflexionant sobre la possibilitat de si en el món d'avui en dia seria possible una nova deflagració a escala global, l'autor manresà creu que «no crec que pogués tornar a passar, el món que tenim ara s'anirà aguantant. Avui en dia, armes com les bombes atòmiques, que ja es van fer servir aleshores dues vegades, ho reduirien tot a cendra, tot el món seria un pilot de cendra. Posar tota aquesta maquinària en marxa seria massa perillós».
El llibre de Lluís Grifell és també un cant a la pau -conèixer els errors per no repetir-los- i un convit als joves a descobrir en profunditat què va passar i quines conseqüències va tenir la Segona Guerra Mundial.
