El Kursaal de Manresa acull tres funcions de l'espectacle La Rambla de les floristes,La Rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra i amb direcció de Jordi Prat i Coll. Es tracta d'una peça, en aquesta ocasió de producció pròpia del Teatre Nacional, que es va estrenar la primavera de 1935 al Poliorama i que torna ara als escenaris amb el mateix retrat de la societat catalana de l'època, incloent referències als nous temps.
En aquesta obra, Prat ha volgut trencar «prejudicis» envers la figura de Sagarra, tal i com va explicar en la presentació del muntatge, i reivindica el valor d'un text que no s'ha fet de nou en teatre des del segle passat. El director artístic del TNC, Xavier Albertí, va assegurar que hi ha «molta feina a fer encara» amb Sagarra.
La Rambla de les floristes pren com a eix vertebrador un símbol de la ciutat de Barcelona i li fa una oda convertint-lo en un escenari públic de relacions privades. La paradeta de l'Antònia, figura interpretada per l'actriu Rosa Boladeras, ofereix perfums i colors a tots els vianants que s'hi volen acostar, mentre ella s'aferra a la història i la identitat que li ha donat el passeig que l'ha vist créixer.
Una quinzena d'artistes omplen de vida aquesta «revisitació» a La Rambla de les floristes que va escriure Sagarra, i ho fan en una peça on el seu director, Jordi Prat, ha mantingut «intactes» gairebé tots els versos originals de l'escriptor. Prat va assegurar que l'experiència d'haver viscut de ben a prop els atemptats de Barcelona del 17 d'agost del 2017 va ser la «guspira» que el va dur a voler estrenar l'obra. Alhora, també va expressat que arran d'aquells fets va sentir la necessitat d'incloure a la peça alguna referència implícita a l'atac terrorista, tot mostrant la contraposició de la Rambla «com a espai de vida i com a espai de mort».
Diàleg del passat i el present
La producció presenta música sota la batuta de Dani Espasa i un vestuari, de Montse Amenós, que recorda l'època en la que transcorre la història, al segle XIX. Amb tot, els personatges van amb vambes i pentinats actuals per donar un toc de contemporaneïtat i recordar al públic que estan «fent teatre». En aquest sentit, Prat va explicar que dirigir La Rambla de les floristes li ha suposat establir un diàleg amb la societat de l'època i ha posat en valor el «joc de pacte» que hi ha entre la peça i els espectadors, conscients que es tracta d'una ficció, quan senten els protagonistes parlant en vers.
El director artístic del TNC, Xavier Albertí, va coincidir amb Prat apuntant els «prejudicis» que planegen avui sobre la figura de Sagarra. «Ha estat fàcil posar-li l'etiqueta d'autor lleuger, frívol, ràpid o costumista, i Sagarra és molt més complex, molt més profund i molt mes difícil del que l'hem sabut llegir fins a dia d'avui», va dir.
El Kursaal de Manresa acull el muntatge després l'estrena i l'estada al Teatre Nacional de Catalunya, i en el marc d'una gira que va començar a mitjans de gener a Lleida i continuarà fins el mes de març visitant una vintena de localitats catalanes, a més de Manacor. Tot i que se celebraran tres funcions, anit ja quedaven poques entrades a la venda.
