«Patti Smith volia ser escriptora, era el seu somni, el seu desig més gran»

-Per què va afrontar la traducció d'aquesta obra poètica de Patti Smith? Interès personal en l'autora i cantant, un encàrrec, ambdues coses...?

-Me la van encarregar els editors de LaBreu, cosa que em va fer una il·lusió enorme, perquè Patti Smith fa molts anys que m'acompanya en totes les seves versions. Tot sencer no l'havia llegit, aquest poemari, i hi ha poemes que em van fer anar de corcoll, perquè no sabia ben bé des d'on mirar d'entendre'ls. De seguida em vaig adonar, però, que la seva prosa autobiogràfica i fins i tot les publicacions a Instagram m'hi ajudarien: el fet que comparteixi les seves vivències, viatges i, sobretot, lectures em va orientar vers a través. Només vaig poder dedicar sis mesos a la traducció (cosa que en realitat vol dir que vaig passejar el llibre durant mig any, no pas que no hagi fet cap més feina mentrestant) i dos mesos més ara, quan l'he estat revisant de cara a la segona edició, que es publica aquest mes de gener.

-Coneixia, per tant, la trajectòria de Patti Smith?

Escolto i punxo els seus discos habitualment, i havia llegit tota la seva narrativa i la prosa poètica, però de poesia en vers només havia trobat coses soltes (com els quatre poemes d'aquell llibret del festival Barcelona Poesia 2003, en traducció de Mireia Porta). Malauradament, aquests Auguris estaven prou amagats...

-Si no ho tinc mal entès, aquest poemari es publica en català talment com es va publicar en la llengua original de l'autora, sense afegir-hi peces inèdites, altres poemes...?

-L'original es va publicar per primer cop el 2005 als Estats Units, i el 2008 se'n va fer una reedició que també es va publicar al Regne Unit i que incorporava dos poemes nous (Calèndula i Tara, que ja havia aparegut a la revista The New Yorker). La segona és l'edició que hem traduït i que LaBreu ha tingut l'encert de presentar en format bilingüe. S'han respectat totes les condicions de Patti Smith, com el fet de no incloure-hi pròleg ni epíleg o mantenir la tria de fotografies, encara que la papallona nocturna de la coberta i el color els va haver d'escollir expressament per als lectors en català.

-Quines dificultats presenta la poesia de Patti Smith a l'hora d'afrontar-ne la traducció? El vers curt resulta especialment difícil de traduir?

Els principals reptes han estat la detecció de totes aquestes referències a altres poetes i artistes («La geometria deixà veure una ruïna inimaginable» és una oda al Guernica de Picasso, per exemple), les referències bíbliques i a la cultura nord-americana, o algunes imatges molt simbolistes. El vers curt sempre costa molt, per la contundència rítmica i sonora i també per la part visual del poema. La mateixa llengua anglesa ja t'hi porta, al vers menor, i sobretot la que enllaça amb la cançó popular i la poesia dels trobadors. Per tant, aquesta idea que traduir de l'anglès és més fàcil que fer-ho des d'altres llengües no té fonament. Smith domina la rima i la fa funcionar per dintre, és a dir, a mig vers i no pas al final (on es detecta més fàcilment). Tot i així, poemes com Ocells de l'Iraq o la Cançó de l'escriptor són més directes, gràcies al vers curt, i no m'han fet suar tant com els versos majors i hermètics de poemes com Fenomenico.

-Com afronta la tasca de traducció? Recordo que, en un reportatge d'aquest diari en què van prendre la paraula traductors de la Catalunya Central com Albert Torrescasana, Jordi Raventós, Maria Cirera, Raül Garrigasait i Jordi Cussà, cadascun va revelar hàbits, mètodes i rutines diferents entre ells.

Cada text necessita i exigeix una manera de treballar una mica diferent, però jo sempre paro una bona taula amb diccionaris, amb els altres llibres del mateix autor (per estar al cas d'autoreferències o de la freqüència d'ús de determinades paraules) i amb les traduccions que ja n'existeixen en llengües que conec. Després d'haver-me'l llegit i subratllat dos o tres cops, esbosso una traducció i, a partir d'aquest esborrany, vaig treballant. Tinc molta sort de poder consultar amics que són grans traductors i d'altres que són poetes en altres idiomes, que m'ajuden quan m'encallo o a l'hora de passar l'última llima a la meva versió. Com a curiositat, tinc la mania de beure i menjar una cosa o una altra segons l'autor i el llibre, si veig que hi donen importància. I amb la Patti he canviat el cafè amb llet per l'americà... ha ha ha.

-A qui li agradi la cantautora però no conegui la poeta, donant per entès que aquesta divisió té un punt d'artificial, creu que hi reconeixerà la Patti Smith que puja a escena?

Crec que sí, encara que potser no pas d'entrada. Als Auguris hi ha la mateixa potència física, la seva espiritualitat -tan natural i immensa-, la força i la intensitat amb les quals la veu agomboladora de Patti Smith ens desperta i ens fa caminar sempre cap a la bellesa i cap a la humanitat, cap a la bondat del món. Els temes que tracta en poemes i cançons són els mateixos, només que, tal com ha confessat en llibres i entrevistes, és molt ambiciosa quan escriu les paraules en un paper i més espontània o punk quan les diu en veu alta.

-Per tot el poemari transita una doble Patti Smith: l'activista i l'artista. S'hi pot apreciar la Patti dotada d'una gran sensibilitat i la Patti que defensa un compromís indefugible amb la justícia social (rodamons, pobres... són presents a la seva poesia). En el poemari, aquesta dualitat hi és present d'una forma equilibrada o la poeta ha volgut destacar algun d'aquests matisos?

Estic d'acord que l'obra de Smith ocupa dos carrils, i em sembla que és simplement perquè per un hi transita ella sola només amb les seves idees sobre què són l'art i l'amor i la vida, i per l'altre camina amb tots nosaltres, amb la humanitat, i per això reflexiona i crea i denuncia en comú. No crec que es forci a fer-ho, i diria que per això és una gran artista: és capaç d'imaginar-se nous mons però no pas per això es desvincula del real ni dels qui hi estan oprimits o marginats; al contrari, els dona veu.

-Redundant en això, podem dir que hi ha un fil que relliga totes les composicions del poemari «Auguris d'innocència»?

-Al llibre hi ha uns nens i uns morts que són els de Patti Smith, i alhora infants i víctimes de guerres i abusos que no tenen cap relació directa amb ella. El fil que teixeix Smith els ajunta a tots per compartir el dolor i reivindicar el temps (i l'edat) de la innocència.

-També és important destacar la voluntat que té l'autora de fer sobrevolar per damunt de la seva obra la necessitat de cridar ben alt el dret de les persones a la llibertat, tant vital com creativa. És aquí on podem trobar la Patti Smith més conscient de la seva tasca com a escriptora (ja sigui de cançons, poesia...)?

Com deia abans, em sembla que la grandesa de Patti Smith com a artista radica en la naturalitat amb què accepta el compromís d'adreçar-se a un públic i uns lectors, i la responsabilitat de viure en el seu lloc en l'espai i el temps. Smith és conscient del poder de la paraula i per això l'empra a favor de les llibertats, dels qui habiten els marges, i la projecta cap a l'univers sencer. Al poema Amor emmascarat, per exemple, reconeix que la poesia de Rimbaud, tot i no entendre-la aleshores, la va salvar en el periple de l'adolescència, i em fa l'efecte que Smith viu i crea amb aquesta convicció que l'art pot guarir les ànimes.

-No podem passar per alt la bella «Cançó de l'escriptor» que tanca el poemari. Creu que Patti Smith és especialment conscient de la seva condició d'escriptora? És a dir, que més enllà de fer servir l'escriptura per transmetre art, bellesa, activisme... també hi ha una consciència del fet mateix que escriure és viure.

-Quan se'n va anar a Nova York l'any 1967, Smith volia ser escriptora. Era el seu somni, el seu desig més gran. Però com que no acabava de trobar la veu pròpia, va començar a experimentar: amb els companys músics, pintors, fotògrafs. Tot ho observava i ho aprenia i ho utilitzava per expressar-se, malgrat que continuava considerant la paraula com la seva eina ideal. El poema que esmentes m'agrada especialment, també, perquè actua com de manifest artístic i vital alhora.

-Què n'explicava, la mateixa Patti Smith, d'aquesta obra? Per al lector, són evidents referències ben precises a conflictes bèl·lics com els de Líbia i l'Iraq.

En les poques entrevistes que he trobat amb motiu de la publicació dels Auguris, confessa sentir-se (en aquell moment, 2005-2008) avergonyida de la seva pàtria, justament per les guerres a l'Iraq i el Líban. A títol personal, es comença recuperar del dolor i el patiment d'haver enterrat el marit i el germà. D'altra banda, explica que el llibre és un homenatge al seu poeta de capçalera, William Blake.

-Amb tot el que hem dit fins ara, ens atrevim a assenyalar que no hi ha res més desitjable per a l'artista -i per a la persona- que romandre innocent?

-Aquesta és la idea: es tracta de no perdre ni fer perdre una sèrie de capacitats que posseïm en néixer, aquelles que es deixen de considerar valuoses quan la infantesa s'esvaneix i entrem al món dels adults. La imaginació, la confiança, la generositat...; en definitiva, mantenir o recuperar una sensibilitat més fonda i uns sentits més desperts.

-Ha esmentat que William Blake és el seu poeta de capçalera. Quines altres referències poètiques i literàries tenia Smith?

-No només coneixia l'obra de Blake sinó que l'admirava i l'ha estudiada en profunditat. El títol d'aquest poemari, la intenció i el to i les imatges d'alguns poemes (Dignes de l'anyell, per exemple) s'inspiren en el poema que porta el mateix títol dins les Cançons d'innocència i experiència que l'autor anglès va escriure l'any 1789. A banda de Blake, Nerval, Rimbaud, Genet, Woolf i també, és clar, els poetes de la generació beat (dels quals fou coetània i amiga), com Ginsberg i Burroughs.

-Té previst traduir més poesia de Smith?

Ara mateix, no. M'agradaria molt traduir el petit assaig titulat Devotion, on parla de per què escriu, i el seu primer poemari: Seventh Heaven (1972).

-Quins altres projectes literaris té actualment entre mans?

Us puc explicar que ja estic traduint un altre llibre de poemes fabulós, d'una autora britànica. També puc dir que enguany espero que es publiqui la meva primera novel·la, i que amb Jansky estrenarem nova música el mes de setembre.