Acaben de celebrar el seu desè aniversari i ara Fuel Fandango obren una nova etapa amb el llançament d'Origen (Warner Music, 2020), el seu quart disc en ja onze anys de vida musical, sempre amb el flamenc com a «columna vertebral» -com apunta Alejandro Acosta, meitat del duo- a partir de la qual apuntalar la seva personalíssima fusió d'estils.

Un nou pas en una trajectòria que sempre busca nous camins, perquè tal com explica la cantant cordovesa Cristina Manjón, Nita, quan van començar estaven «enfocats al funk, però han passat onze anys» i han evolucionat. «No ens agrada repetir-nos, volem evolucionar i no que un disc soni com l'anterior. Això sí, en directe continuem sent molt rockers», apunta.

Aprofundeix en aquesta idea Acosta, que recorda que «en els primers discos hi havia un toc més rocker i bateria real», però han anat «mutant a sons nous» des de llavors. Per això, admet que abans feia «la mescla de flamenc i electrònica més tímidament», però ara s'han «confiat» i fiquen «bases electròniques amb aquesta guitarra flamenca que sempre ha estat present» en els seus discos i que en aquesta ocasió té convidats com Vicente Amigo, Dani de Morón i Rycardo Moreno.

«En aquest disc ens hem acostat més a sons africans i hem decidit fer més programacions i potser menys pop i rock. És un rotllo més afrocubà, africà, i són un altre tipus de ritmes», resumeix Nita, i Acosta explica que des del principi van tenir la «sort de viatjar a molts països i alguns de molt exòtics», la qual cosa ha resultat determinant en el seu periple musical.

Això assegura Acosta, que assenyala que en els últims anys han anat «diverses vegades a Àfrica i a Llatinoamèrica», llocs dels quals van tornar «amarats de molts ritmes i sonoritats». «Sortim del rotllo house i disc que estàvem fent i hi posem ritmes més trencats i percussió. Nita va estar a Cuba i també hem anat ficant tot això en la coctelera», subratlla.

Entusiasmada, Nita afirma que per a ells «els viatges han estat un abans i un després» en la seva vida: «Som molt viatgers, ens agrada viatjar pel món i descobrir llocs. No solem anar de vacances per Europa normalment, sinó a altres llocs per amarar-nos d'altres cultures i aprendre. Jo vaig estar un mes sencer a Cuba i vaig tornar obsessionada amb això, enviava notes d'àudio a l'Ale des d'allà, i així vam començar a construir. Cuba té una riquesa musical fascinant».

Tornar a l'origen

La temàtica que creua el disc és la de tornar a l'origen, a l'arrel de les coses, per reconnectar amb aquest món que sembla girar cada vegada més ràpid. Per viure, en definitiva: «A l'hora d'escriure m'agrada donar un missatge positiu, d'alè. Ens agrada ser una banda que doni alegria a la gent, que ens vegin en concert i s'oblidin dels problemes, que experimentin sensacions i deixin volar la seva imaginació».

«Aquest disc és bastant espiritual, parla molt de la cerca introspectiva i d'intentar tornar a l'origen», prossegueix la vocalista, que llança tot seguit una reflexió vital: «Estem en una era molt tecnològica, de grans ciutats i molt consumisme, estem programats per produir i consumir constantment, però cal tornar a les arrels i a la naturalesa. Som animals i venim d'això, però sembla que ho estem oblidant».

En aquesta reconnexió és fonamental viure sentint-se lliure, deixant enrere les pors, tal com remarca la Nita: «Molta gent té molta por. Jo viatjo sola i el comentari típic és que estic boja o que si no em fa por. De què haig de tenir por? Jo m'acompanyo a mi mateixa. Hi ha com una por de tot i amb por no es gaudeix de la vida. La vida és per als valents».

Plans

La gira de presentació del nou disc de Fuel Fandango arrenca amb dues nits al Teatre Circo Price de Madrid, avui i demà, i continuarà per Mallorca (8 de febrer, Es Gremi), Màlaga (21 de febrer, París 15) i Granada (22 de febrer, Industrial Copera).

Torn després per a altres ciutats com Santander (6 de març, Espai Santander), Santiago de Compostel·la (7 de març, Capitol), Sant Sebastià (27 de març, Sanagustin Kulturgunea), Pamplona (28 de març, Zentral), Vitòria (17 d'abril, Jimmy Jazz) i Bilbao (18 d'abril, Kafe Antzokia).

Tots dos es mostren ansiosos amb el seu retorn als escenaris, que expressa així Nita: «M'encanta la sensació de cantar i tenir músics tocant darrere, que avui dia s'està començant a perdre. Hi ha molta gent que només és una imatge i no està apostant per la música en directe ni pels músics. I a mi, com a cantant, estar acompanyada per una banda em sembla meravellós».

«Nosaltres continuarem apostant per aquest format. El que transmetem les bandes que fem la música en viu no ho transmeten els altres. Pot haver-hi molta imatge o molta inversió de diners, però la realitat és que nosaltres ens dediquem a la música i la música cal tocar-la. Així ho veig jo i és com m'agrada que siguin les coses, perquè així tenen més veritat. Es gaudeix moltíssim a l'escenari i es crea una energia que no tens d'una altra forma», indica.