05 de febrer de 2020
05.02.2020

Esparreguera recordarà amb plaques Stolpersteine set veïns deportats

La col·locació de les llambordes davant dels domicilis dels represaliats pels nazis es farà a l'abril

04.02.2020 | 21:34
L'artista alemany Gunter Demnig durant la col·locació de les plaques, el gener del 2016, a Manresa

Esparreguera se sumarà el proper mes d'abril a la relació de municipis catalans que homenatgen els veïns que van ser deportats als camps nazis, amb la col·locació de plaques Stolpersteine al davant dels domicilis on van viure les set persones de la ciutat de les quals es té constància que van ser represaliades: tres al carrer Montserrat, dues a Can Sedó, una a la plaça de l'Església i una altra al carrer de les Hortes. Tot i que encara no s'ha pogut concretar la data, l'acte de reconeixement se celebrarà entre el 7 i l'11 d'abril, dies en què l'artista alemany Gunter Demnig, promotor del projecte, visitarà Catalunya.

Les Stolpersteine són unes petites llambordes de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes amb una fulla de llautó creades per Demnig per donar visibilitat als qui van patir la detenció i el confinament en els centres d'extermini del règim hitlerià arreu d'Europa. En cada placa es testimonia la identitat i el destí de les persones empresonades, i la peça se situa al davant del que va ser el seu domicili particular; en el cas que no s'hagi pogut documentar on vivien, s'ubiquen en algun indret emblemàtic de la localitat.

«L'objectiu final del projecte no és cap altre que posar nom i cognom, dates, edats i realitats a uns fets que, per la seva horrorosa i extraordinària magnitud i vistos des del prisma de la història, molt sovint acostumem a simplificar o reduir», va explicar Juan Jurado, regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Esparreguera, a la ràdio municipal: «cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'exterminació industrialitzada del nazisme».

El projecte Stolpersteine va néixer el maig del 1996 amb la col·locació de les primeres plaques dedicades als jueus residents al barri de Kreuzberg de Berlín. A partir d'aleshores, la iniciativa s'ha anat estenent arreu del continent, i a la Catalunya central ja hi ha diversos pobles i ciutats que van fer el pas de recordar els seus deportats. El primer, Navàs, el 2015.

En el cas d'Esparreguera, la recerca va anar a càrrec de la historiadora Joana Llordella, en col·laboració amb la professora Blanca Mampel. Segons la documentació localitzada, quatre dels esparreguerins deportats van ser assassinats a Gusen, un altre a Steyr i els altres dos van ser alliberats a Mauthausen. A més de posar-se en contacte amb familiars de les víctimes i amb l'Amical de Mauthausen, també van buscar en l'arxiu dels camps i en el llibre Els catalans als camps nazis, que va publicar Montserrat Roig el 1977.

D'acord amb la normativa del Memorial Democràtic de Catalunya, el ple municipal haurà de tornar a ratificar l'adhesió al projecte Stolpersteine. El regidor Jurado confia que «tindrem la unanimitat que el projecte es mereix» amb la voluntat d'honorar les víctimes del nazisme del municipi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.