«Em commou, sobretot, el que m'expliquen les persones». La dramaturga i directora manresana Montse Albàs (1961) -resident a Vic des de fa més de tres dècades- va recrear per primer cop un fet històric a L'assalt de l'Altarriba, una obra per encàrrec estrenada al mercat medieval de la capital d'Osona el 2013, i que es continua representant cada any. Va convertir la memòria oral de la gent gran de Prats de Lluçanès en una lectura dramatitzada i interpretada per ella mateixa a La memòria del carrer. En la mirada del món, que segueix la vida d'una dona que neix l'any 1923 al carrer de la Font. Un encàrrec estrenat el 2017 que, també, continua en cartell. Des de llavors, explica Albàs, que visita avui per per primer cop el Kursaal, «bona part de la meva feina se centra en la realització de dramatúrgies amb un punt de partida històric». A Fuga és la memòria històrica la que hi juga un paper essencial.

Memòria històrica

Escrit i dirigit per Albàs i interpretat per l'actor manlleuenc Arnau Casanovas, Fuga es va estrenar el gener de fa un any a Sant Miquel de Balenyà i va fer una primera temporada el juny passat a l'escenari Joan Brossa: «Al principi, el públic eren quatre gats, però el boca-orella va fer que acabéssim funcions amb la sala plena», remarca. El muntatge va tornar a final d'aquest gener a la Sala Fènix de la capital després d'haver rebut el premi Votació Popular al Millor Espectacle de la 24 Mostra de Teatre de Barcelona.

Unes cartes del besavi

Feia temps que Albàs i Casanovas volien treballar junts en una «peça de teatre que parlés de la guerra civil», explica la directora i dramaturga. Van començar amb lectures relacionades amb aquest i altres conflictes bèl·lics i, casualitats de la vida, els pares de Casanovas van trobar unes cartes de la guerra del besavi. Unes missives de les quals la família no tenia coneixement. Era la primavera de fa fos anys. «Vam llegir-les i ems vam adonar que, gairebé, el que explicava era pura rutina. Que no deien res. És a dir, que no explicava la veritat». Per no fer patir la família? «Sí, i sobretot per la censura. Explicava que no passava gana però acabava demanant si li podien enviar una ceba. Vam anar descabdellant el fil i a partir d'elles vam construir una història» que també beu de diferents textos sobre la guerra civil. De la quarantena de cartes del besavi, a l'obra de teatre en surten, dramatitzades, «quatre o cinc».

Cia La Klandestina

Fuga és un monòleg on Casanovas es posa en la pell de l'Eduard, un noi que s'assabenta que el seu avi ha desaparegut de la residència. El seu amor mutu, la relació de l'avi amb la guerra civil i les cartes del besavi desaparegut perfilaran un nou Eduard. Un fet que marcarà la seva vida i incidirà en el seu treball de final de màster a qui els espectadors acompanyaran en la seva presentació. Com explica Albàs, Fuga ha estat un projecte de «creació col·lectiva. De documentació, d'improvisació, de creació» entre ella mateixa, autora del text i directora; Arnau Casanovas, interpretació; Furti Coromina, espai escènic i Marta Garolera, producció artística, constituïts a partir de l'obra en la Cia. La Klandestina.

«No n'hem parlat prou»

El punt d'inflexió del muntatge, com explica Albàs, «va ser la visió que l'Arnau, en la trentena, tenia de la Guerra Civil Espanyola. Jo soc d'una generació anterior i la meva visió i la seva eren completament diferents. Al començament, ell tenia la sensació que el tema no l'afectava, però després es va adonar que tenia més a veure del que es pensava». Com l'Eduard a la ficció. Per a Albàs, el resum intergenercional és que, potser, «en realitat, no n'hem parlat prou». La intenció amb Fuga sempre ha estat, diu, «fer una història de teatre viva, que arribés al públic», i destaca els col·loquis, de vegades organitzats, de vegades improvisats, que sorgeixen després de les funcions. «No volem donar cap lliçó sinó donar motius per parlar-ne. La gent es queda al final i t'explica el seu cas. Hem après molt. La primera generació de la guerra la va viure; la segona va conviure amb el silenci; ara, n'hem de parlar». Per a Albàs, la recuperació de la memòria històrica ha ajudat a dur a escena obres com Fuga, que traslladen a l'escenari temes «que ens han fet mal», diu. «No hem d'oblidar que fa quatre dies vivíem en una dictadura. Suposo que és l'evolució habitual». Fuga també s'ha representat per a alumnes de secundària i la resposta, diu Albàs, «és brutal. Aprenem molt perquè la seva visió és molt allunyada de la nostra». Són les mirades d'una guerra que necessita més paraules.

«Fuga» es pot veure avui (20 h) a la Sala Petita del Kursaal. Entrades: de 6 a 15 euros. www.kursaal.cat i taquilles.