úria, com altres poblacions, va patir l'epidèmia de còlera l'any 1885 amb gran virulència. El 20 de setembre d'aquell any el poble de Súria va anar en processó fins a l'ermita de Sant Salvador, i va baixar la imatge del sant a l'església antiga -la Mare de Déu del Roser, al Poble Vell- i davant d'aquesta imatge es va instituir el vot de poble a sant Sebastià, protector contra la pesta i les epidèmies, es va demanar la curació i es va fer la prometença col·lectiva de celebrar perpètuament una festa.

Així, a Súria, cada any en la diada de Sant Sebastià -com el 20 de gener passat- celebren una missa solemne on es renova el vot de poble, i es canten els Goigs de Sant Sebastià i l'Himne a Sant Sebastià, que expliquen els fets i la petició de salut al sant; i cal destacar que són propis.

Coincidint amb el centenari (1985), es va escenificar l'espectacle, Pell de poble. Retaule dels fets del còlera de 1885 a Súria, amb text d'Agustí Soler Mas i música de Joan Pelfort Ribera (amb obres del repertori tradicional) com a fil conductor, que mostrava els sentiments dels suriencs per les dificultats que varen patir i la solidaritat que va sorgir; i es va repetir el 2010. Posteriorment, el 2013, es representà Pell de Poble en concert, amb projeccions i teatralitzacions de l'espectacle del 2010, ambdós dirigits per M. Alba Esquius i Josep Peramiquel.

Des de fa anys, una cercavila amb elements folklòrics locals segueix la festa pel centre urbà. Habitualment hi solen participar els gegants amb els grallers del Poble Vell, geganters d'El Gorg de l'Olla, dansaires del Foment Cultural, Ball de Cascavells amb el Tro Gros, bastoners de l'Agrupació Sardanista, colla castellera Els Salats, la Cobla Súria, la xaranga de l'Escola Municipal de Música -formada per alumnes, exalumnes i músics suriencs- i altres grups forans convidats per aquest dia. I una sèrie d'actes culturals, a l'entorn del dia 20 de gener, completen la festivitat.

Els Goigs de Sant Sebastià, escrits per mossèn Anton Malats Gallés (lletra i música) a quatre veus mixtes i acompanyament de piano o orgue, s'estrenaren el 1942. Musicalment l'endreça, la tornada i la primera estrofa a una veu, la segona a tres i la tercera a quatre veus mixtes, en la tonalitat de fa major. Literàriament els primers quatre versets -endreça i tornada-- diuen: «Puix avui amb cants de festa / vostres goigs volem cantar: / Deslliureu-nos de la pesta, / màrtir Sant Sebastià. La segona estrofa concreta: En un temps de malaltia / nostra vila us féu un vot, / i el remei per vós venia / del bon Déu que tot ho pot. / Viu encara el favor resta / que del cel ens davallà».

L'Himne a Sant Sebastià, amb música de Jaume Macià Agut i lletra de Josep Serra Janer, escrit a tres veus, amb un refrany i tres estrofes, estrenat el 1985, explica el perquè lloen sant Sebastià. Musicalment és solemne, en compàs binari i en la tonalitat de do major (refrany i 1a estrofa), fa major (2a estrofa) i sol major (3a estrofa). El refrany diu: «Salve, soldat de Crist, màrtir insigne, oh Sant Sebastià / al vostre poble, que heu mirat benigne, feu-li sempre el seny clar»; i la primera estrofa concreta: «Any de terror, quan esclatà la fúria de la pesta del còlera mortal !/ I a cada llar de la vila de Súria s'hi obria una llosa sepulcral». Amb aquests antecedents que venen de lluny, els suriencs canten cada any els goigs i l'himne a sant Sebastià, amb tot el seu simbolisme.