La recerca realitzada a partir del 2017 per Martí Picas i Roser Valverde ha permès elevar fins a 1.269 el nombre de berguedans i de persones foranes mortes a la comarca a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola, tal com es detalla en el número monogràfic que la revista L'Erol dedica al 80è aniversari del conflicte bèl·lic que va abocar l'Estat a una dictadura de quatre dècades. D'aquesta manera s'ha actualitzat el cens que va establir Josep Noguera per primer cop l'any 1989, xifrat aleshores en 409 soldats i 25 civils.

El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, presidit per Josep Benet, va iniciar a mitjan anys 80 la recerca dels combatents que van morir a un bàndol i a l'altre durant la guerra a Catalunya. Tres dècades més tard, la base de dades arriba a les 60.000 persones, i encara n'hi ha 20.000 més que s'hi hauran d'anar afegint en els propers mesos.

Fruit del treball elaborat en el projecte Cost Humà de la Guerra Civil, impulsat pel CHCC i que des de l'any passat depèn del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Picas i Valverde van poder iniciar l'actualització amb una llista de 1.007 persones. La recerca d'aquesta base de dades i la realitzada en arxius militars i ministerials, en els fons hospitalaris, en els registres dels camps de concentració i en diverses bibliografies publicades durant tot aquest temps van ser el fonament a partir del qual el treball recent en registres municipals, entre el 2017 i el 2019, ha permès alçar la xifra fins als 1.269 noms.

Si bé Noguera va tenir present els soldats i els civils morts accidentalment per culpa d'artefactes abandonats, la llista actual considera dos tipus de víctimes de la guerra: d'una banda, els berguedans que, ja fossin soldats, civils, religiosos, refugiats o deportats, van morir a la comarca o en altres llocs com els camps nazis; i, d'altra, els forans que van perdre la vida dins dels límits geogràfics del Berguedà, i en aquesta categoria hi ha refugiats, emboscats, ferits en retirada que van morir exhausts, víctimes d'incontrolats...

L'altre element capital de l'actualització ha estat l'ampliació de la informació de cadascuna de les víctimes: la llista inclou els noms i cognoms, l'edat de la mort, el municipi d'origen, el darrer on va viure, la condició de civil o militar, si està mort o desaparegut, l'àmbit en el qual es va produir la mort (repressió franquista o de la rereguarda, violència revolucionària, acció de guerra, bombardeig...), i el lloc i la data del decés.

Els autors del treball destaquen també que hi ha una relació de 35 noms als quals no se'ls pot afegir plenament a la llista perquè hi ha dubtes sobre si van morir a causa de la guerra o bé si van desaparèixer però van continuar vius. La recerca en els registres no ha permès documentar fidelment el seu destí. D'altra banda, Picas i Valverde també fan una crida pública a tothom qui pugui tenir informació per completar o esmenar dades per tal que s'adrecin a L'Erol i es posin en contacte amb ells.

La revista que dirigeix Rosa Ser-ra ofereix una àmplia mirada berguedana a la Guerra Civil Espa-nyola amb motiu dels 80 anys del seu acabament. Aquest monogràfic de 176 pàgines, que correspon als números 141 i 142 de la publicació, es presentarà aquesta tarda a l'ajuntament de Berga.