La voluntat de recordar totes les víctimes de la Guerra Civil Espa-nyola -les d'un bàndol i les de l'altre- i deixar-ne constància documental ve de lluny. Les recerques d'historiadors com Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya i el recull de Montserrat Roig dels catalans que van anar a parar als camps nazis van ser els precedents sobre els quals es va alçar el projecte Cost Humà de la Guerra Civil, iniciat l'any 1985 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que aleshores dirigia Josep Benet.

«En aquella fase inicial s'inscriu el treball que va dur a terme Josep Noguera al Berguedà», recorda Jordi Oliva, historiador i coordinador del projecte. El Cost Humà, però, va patir uns anys de falta d'activitat i no es va reprendre la tasca fins entrat el segle XXI en un moment d'efervescència mediàtica de la recuperació de la memòria històrica: la recerca es va beneficiar de la informatització de bases de dades pràcticament inexistent els anys 80.

«Tenim documentats 60.000 noms, i 20.000 més que encara s'hi han de sumar», apunta Oliva, que situa el Berguedà com un dels llocs on s'ha fet més feina. «A les comarques de Lleida i Tarragona, la recerca ja està tancada, a Girona falten algunes actualitzacions, i a Barcelona depèn del lloc, al Vallès Oriental, el Penedès i el Garraf ja han culminat el procés, també», comenta l'historiador, admetent que sempre poden sortir dades noves. En aquest sentit, Jordi Oliva explica que no fa ni mig any, a l'Ajuntament de Tàrrega, van aparèixer certificats de defuncions hospitalaris.

«El Centre d'Història Contemporània de Catalunya va entomar els anys 80 la part més complicada, la feina d'enquesta oral que va arribar a 31 comarques d'arreu del país», recorda Oliva. Una tasca que avui en dia ja seria impossible perquè pràcticament totes les persones coetànies de les que van morir ja tampoc no hi són; i la tercera generació no sempre coneix al detall i amb precisió la història dels seus avantpassats.

«El maig de l'any passat, el Cost Humà va passar d'estar adscrit al Centre d'Història Contemporània de Catalunya a fer-ho al Memorial Democràtic de la Generalitat per tal d'estar a prop del cens de desapareguts, l'oficina de fosses comunes i el banc d'ADN», anota Oliva. Uns usos plenament vigents que s'afegeixen al valor historiogràfic que la llista del Cost Humà de la Guerra Civil té per als especialistes.