La figura de mossèn Joan Serra i Vilaró té una importància cabdal en la història de l'arqueologia catalana. Amb l'objectiu de posar en relleu el llegat d'aquest arqueòleg pioner amb motiu dels cinquanta anys de la seva mort, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS), el Departament de Cultura i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, han preparat un programa d'actes que va començar a final de l'any passat i que dissabte a la tarda va portar a Solsona la conferència Murri clerigus solsonensis. La tasca de Mn. Joan Serra i Vilaró al capdavant del museu de Solsona.

La imponent sala dels Sants Màrtirs de la catedral va acollir la nombrosa assistència a la conferència que van protagonitzar cinc coneixedors de la figura de Serra i Vilaró, arqueòlegs membres del Centre d'Estudis Lacetans i del Grup de Prehistòria del Solsonès.

Abans, però, va parlar el cap dels serveis territorials a Tarragona del Departament de Cultura, Jordi Agràs. Va recordar els lligams de Serra i Vilaró amb la ciutat, on va desplaçar-se l'any 1925 cridat pel bisbe Vidal i Barraquer, i va recordar les properes jornades d'intercanvi cultural entre Tarragona i Solsona, els propers dies 14 i 28 de març respectivament.

Transformació del museu

Quan, l'any 1909 el bisbe Amigó nomena Serra i Vilaró conservador del MDCS «el museu es converteix en un referent» va explicar Lídia Fàbregas, i «entre els anys 1915 i 1925 va convertir-lo en el més important de Catalunya, sobretot pel que fa al Neolític». Fàbregas també va posar sobre la taula la venda d'obres d'art per part d'un sector del clergat que «veia la venda d'art com una ocasió» i que va guanyar pes amb la substitució de Vidal i Barraquer pel bisbe Comellas, un home que»s'interessa poc pel museu i afavoreix les vendes», amb la conseqüent «frenada a la tasca del museu».

Per la seva banda, Lluís Guerrero es va centrar en el seu treball de camp i el va definir com «un home d'acció, amb una gran capacitat d'observació i síntesi», alhora que va recordar el deteriorament de la seva relació amb Pere Bosch Gimpera.

Montse Marsinyach es va centrar en la metodologia de Serra i Vilaró, innovadora en la seva època. «Va renovar el coneixement de la prehistòria» va concloure Marsinyach. Ramon Cardona i Laro Sánchez van explicar les reexcavacions al poblat íber del Castellvell i d'El Vilaró (ambdós a Olius), que Serra i Vilaró ja havia iniciat, i els nous descobriments.

Finalment, Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontoligia de Departament de Cultura, va presentar les conclusions de les IV Jornades D'Arqueologia de la Catalunya Central de l'any 2016.