Adú
? Espanya, 2020. Drama. 119 minuts. Direcció: Salvador Calvo. Guió: Alejandro Hernández. Intèrprets: Luis Tosar (Gonzalo), Anna Castillo (Sandra), Álvaro Cervantes, Nora Navas, Jesús Carroza, Moustapha Oumarou (Adú), Zayiddiya Disssou i Miquel Fernández. Pantalles: Bages Centre (Manresa), Guiu (la Seu) i Yelmo (Abrera).
El mar Mediterrani ha esdevingut un cementiri gegantí en els darrers anys, on centenars d'immigrants africans han mort quan maldaven desesperadament per arribar al nostre continent, la seva terra promesa. El cinema espanyol aborda valentament aquesta rabiosa (i dolorosa) actualitat amb Adú, el nou treball de Salvador Calvo, que debutà fa quatre anys amb 1898: Los últimos de Filipinas. El director madrileny ha abraçat un projecte decididament personal que es compon de tres històries que s'aniran entrellaçant. La primera ens apropa al dilema moral que han de resoldre uns guàrdies civils de Melilla, encarregats de vigilar la tanca per on entren els subharaians que volen arribar a Europa. El Camerun és l'escenari de les dues altres. La segona ens parla d'un activista que lluita contra els caçadors d'elefants i que haurà d'afrontar la realitat amarga d'una filla afectada per molts problemes. I en la tercera, uns germans emprenen una aventura brutal amb la intenció d'amagar-se a la bodega d'un avió per sortir de la pobresa. Les pel·lícules amb diferents relats són sovint desiguals, i Adú també arrossega aquest llast. I així, la darrera trama s'imposa clarament com la millor de totes i aplega les millors virtuts d'aquesta panoràmica irregular però necessària i recomanable. Calvo crida a la nostra consciencia amb un testimoni sagnant i pu-nyent, en què la càmera reconeix i posa un rostre (i una identitat) a un col·lectiu anònim (els immigrants subsaharians), que sovint només són ombres que passen fugaçment davant dels nostres ulls en les notícies. En el repartiment hi trobem noms coneguts (Anna Castillo i Luis Tosar), però hi sobresurt el debutant Moustapha Oumarou, que encarna el petit Adú i ens proporciona els instants més potents i corprenedors.
