La febre groga es va desfermar a la 92a edició dels Oscars amb el triomf aclaparador (i relativament inesperat) de Parásitos, que no només va guanyar els tres premis més valuosos (millor pel·lícula, direcció i guió original), sinó que també s'ha convertit en el primer llargmetratge de la història d'aconseguir el mateix any l'Oscar principal i el de la categoria del film de parla no anglesa (rebatejat enguany com a internacional). Una veritable tempesta va airejar l'encotillat univers de Hollywood que, en una edició amb un nivell qualitatiu certament remarcable, va apostar valentament per una de les propostes més lliures, embogides, brillants i transgressores de la temporada. Una obra que també va ser aclamada en el festival més prestigiós del circuit (Palma d'Or, a Canes): un doblet que només Marty (1955) havia assolit anteriorment. No obstant això, hem de parlar d'una sorpresa parcial, perquè s'havia filtrat pocs dies abans de la cerimònia una predicció de l'Acadèmia en què el nou treball de Bong Joon-ho s'imposava. El premi a Parásitos suposa, en definitiva, el reconeixement oficial a la cinematografia coreana, un dels focus creatius més inventius, engrescadors i eclèctics dels dar-rers trenta anys. I el gran Bong Joon-ho (autor de títols esplèndids com Memories of Murdered, The Host i Snowpiercer) encarna perfectament la seva quinta essència. El seu darrer projecte s'alça com un brillantíssim, demencial i inconoclasta encreuament d' El sirviente (el clàssic de Joseph Losey) i del cinema gore de Peter Jackson. Un còctel explosiu que fusiona els ingredients més folls (denúncia social, humor negre, drama familiar, thriller malsà, horror esperpèntic?) amb una energia aclaparadora.
La gran derrotada ha estat 1917 (tres Oscars menors), un clàssic instantani i l'enèsima perla que inspira la Primera Guerra Mundial. La gran festa de Hollywood va esdevenir, sortosament, la celebració del cinema més imaginatiu i personal, perquè ens ha deixat un bon grapat de títols potents (el subversiu Joker i l'incisiu Historia de un matrimonio) que seran recordats més enllà del pes de les estatuetes daurades.
