Ahir per als cinèfils militants va ser com si el nostre equip hagués guanyat la Champions. La victòria clara, incontestable, de la coreana Parásitos, de Bong Joon-ho, en les principals categories dels Oscars no només suposa una fita pel fet de ser una pel·lícula estrangera parlada en un idioma diferent de l'anglès, sinó perquè pertany a un cinema molt allunyat del pensat habitualment a Amèrica del Nord: és cinema d'autor, amb una fortíssima crítica social i formalment desafiant. Des d'aquest diari li vam seguir la pista en la seva estrena mundial a Canes, on va guanyar la Palma d'Or, i des d'on ha crescut amb un consens insospitat fins a erigir-se en la cinta més important de la temporada. Queden avisats que la seva influència en el cinema que es farà a partir d'ara pot ser extraordinària. Sovint els Oscars destaquen en les seves nominacions cintes que potser no sempre premien, però que marquen estilísticament el cinema del futur: ET va omplir les sales de bons extrater-restres, El sexto sentido va generalitzar els girs inesperats, El silencio de los corderos va posar de moda els psicokillers, i El caballero oscuro va donar maduresa i foscor a un gènere que encara envaeix les cartelleres. Parásitos obre les portes a una indústria nord-americana sensible al cinema estranger, sense terror dels subtítols i capaç d'arriscar en trames compromeses i subversives. No és poc. ¿Em permeten una referència personal? Aquest estiu vaig coincidir en un festival a Corea del Sud amb un grup de directors de cine que teníem seleccionades les nostres respectives pel·lícules, on hi havia el geni de La casa de papel i 70 binladens, Koldo Serra. Enmig d'unes agendes complicades vam trobar unes hores per escapar-nos a fer turisme a la capital, a Seül, però només ens permetia tenir un únic objectiu. Vam decidir deixar al marge totes les meravelles turístiques de la ciutat per anar a veure el monstre de la increïble pel·lícula The host, de Bong Joon-ho, que es pot trobar convertit en estàtua en el mateix riu que va servir de localització en el film. No vam tenir cap mena de dubte que era el temps millor emprat de tota la nostra visita. Bong Joon-ho és un mite nacional i un cineasta simplement fabulós, amb un pols narratiu digne dels mestres més sensibles i exquisits, al mateix temps que la seva escriptura de guions barreja una contemporaneïtat feridora i un ampli coneixement de les convencions cinematogràfiques. Un referent per a molts cineastes i cinèfils que ha arribat a dalt de tot amb un enorme futur al davant.
