Pot semblar que de Beethoven ja ho hem escoltat tot, però més enllà del repertori simfònic i concertístic habitual hi ha obres que encara no s'han interpretat mai sobre un escenari a Catalunya. És el cas del gruix de les cançons populars europees que va arranjar a principi del segle XIX per encàr-rec de l'editor escocès George Thomson. Un extens conjunt de 180 peces de les quals 30 formen part del programa del concert El cant dels pobles que, produït per Amics de la Música i les Arts Escèniques de la Catalunya Central, es podrà gaudir l'1 de novembre al teatre Conservatori de Manresa. «N'hi ha quatre que s'han cantat algun cop, la resta són inèdites a Catalunya i, sense posar-hi la mà al foc, diria que tampoc a l'estat espanyol», va afirmar ahir al migdia Ovidi Cobacho, principal responsable del projecte.

Fa 250 anys va néixer a Bonn un dels més grans compositors de tots els temps, Ludwig van Beethoven (1770-1827), i al llarg del 2020 es commemora aquesta efemèride arreu amb concerts del seu ampli repertori. El de Manresa, però, promet ser molt diferent a allò que el públic està acostumat, en paraules de Cobacho: «estem parlant d'unes cançons que Beethoven va arranjar entre 1809 i 1820, en la seva època de maduresa, per a diferents veus i acompanyament instrumental. No són originals seves però, tot i que va mantenir el caràcter propi de cada tema, les va portar al seu terreny».

El programa de 30 cançons escollit per a l'ocasió inclou melodies angleses, escoceses, irlandeses i gal·leses -ja que Thomson tenia interès en recuperar el repertori de les illes britàniques-, però també n'hi ha d'Alemanya, Suècia, Espanya, Portugal, Rússia, Polònia, el Tirol, França, Itàlia, Sicília i Suïssa. El públic les podrà escoltar en l'idioma original i seguir-les en català gràcies al llibret que se li facilitarà a l'entrada.

Francisco Poyato, al capdavant

La direcció musical del projecte va a càrrec de Francisco Poyato, un reconegut pianista i professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), que va néixer el 1965 a Ginebra però va aterrar a Manresa només dos mesos després. «Vaig passar la infància i la joventut a la ciutat», va explicar, «i vaig estudiar al Conservatori. Posteriorment, vaig anar a Salzburg i a Barcelona, on hi visc.

Per dur la iniciativa a bon port, Poyato ha creat el Conjunt Kallias, format per joves cantants i instrumentistes: Mireia Tarragó (soprano), Helena Ressureiçao (mezzo), Eduard Mas (tenor) i Ferran Albrich (baríton) -en l'apartat vocal- i Elena Rey (violí), Erica Wise (violoncel) i el mateix Poyato al piano. «Són cançons populars d'amor, de taverna, de batalla, de mar, ... el repertori exhibeix una àmplia varietat temàtica i expressiva», va indicar el director.

En el cor del projecte hi ha la voluntat de treballar amb joves intèrprets i, alhora, d'oferir al públic una mirada a la música clàssica diferent a l'habitual, segons va dir Poyato: «ens interessa molt treballar la música des d'una manera molt vivencial. I Beethoven ens dóna tots els recursos, tant el més primitiu i emocional com també el més intel·lectual».

Si bé algunes d'aquestes peces han estat enregistrades, mai fins ara, segons els organitzadors, que ho han consultat en arxius i amb experts, s'han agrupat en un concert. «Tot i que 30 cançons són moltes, n'hi ha que duren tot just 50 segons», va explicar Cobacho. Les entrades es posaran a la venda més endavant.