Guillem Clua s'incorpora al selecte llistat de dramaturgs catalans que han estrenat a la Sala Gran del TNC. Ho fa avui amb Justícia, un muntatge on Josep Maria Pou interpreta un jutge amb una carrera política brillant a les institucions catalanes que, a la fi de la seva trajectòria, veu com trontolla un llegat construït sobre la doble moral burgesa. Dirigida per Josep Maria Mestres, acompanyen Pou a l'escenari Vicky Peña, Manel Barceló, Roger Coma, Anna Sahun, Pere Ponce, Alejandro Bordanove, Marc Bosch, Anna Ycobalzeta i Katrin Vankova.

«No és un retrat de la família Pujol», remarcava ahir Clua, que no ha pretès fer cap «biografia encoberta», tot i que reconeix que «el pujolisme està molt present» en el text, perquè «és ineludible» en una peça que repassa els últims 80 anys de la història de Catalunya. Vuitanta anys són els que té el jutge Samuel Gallart, que, després d'una trajectòria pública immaculada, ha decidit jubilar-se amb una missa i un posterior sopar familiar. En aquesta celebració «saltarà tot pels aires» perquè «la vida pot lliscar durant molts anys per sobre de la lava, però arriba un moment que esclata el cataclisme», segons l'actriu Vicky Peña, que interpreta la dona de Gallart.

Justícia és un text ambiciós, definien Josep Maria Mestres, els actors i el mateix autor, que gira al voltant d'un jutge i polític de llarga trajectòria que s'acaba enfrontant als fantasmes que li turmenten secretament la consciència. «Un jutge que s'enfronta a la seva sentència defineix molt bé l'espectacle», reblava el director calafí.

Mestres va destacar que el text de Guillem Clua (un encàrrec del TNC al dramaturg) parteix del gènere del melodrama «però l'eleva a un territori tràgic que el fa molt més interessant». Un muntatge que parla de la «identitat» amb un text que es pregunta «qui som, per què som així, d'on som, que ens configura com a persones, com a societat i com a país», subratllava Mestres.

«La identitat catalana està present -va admetre l'autor-, però una d'elles, perquè n'hi ha moltes, des de la dels CDR fins a la de Ciutadans, i aquí ens centrem en una família burgesa de classe alta».

Amb salts temporals, Justícia recorre passatges de la història contemporània de Catalunya, des del final de la Guerra Civil, la post-guerra, la transició, la democràcia i fins i tot el futur (fins el 2130). La intrahistòria del país s'explica a través de la història familiar i, sobretot, professional del jutge i polític, que amb les seves decisions ha contribuït a construir un determinat curs i relat dels fets.

Pou va catalogar el jutge com un més de la «col·lecció de personatges perdedors» que té al seu currículum i que són els que més li agraden. I va comparar l'obra de Clua amb Àngels a Amèrica, de Tony Kushner.