«Fer rodolins ha estat una dèria / dins la nostra família. / El nostre pare deia / tocant-se el cap, / que els rodolins surten d'aquí dins. / Penso en ell en aquests moments, / i d'aquesta habilitat, en faig esment / en aquest acte de comiat, / que espero que us prengueu rient / i lluny de tota mena de trist sentiment.

Aquest últim pas em mou / i més que moure, em commou, / però l'afronto amb serenitat / i fins i tot amb la pau, la veritat. / Per això us vull transmetre / aquestes bones sensacions / i si cal, arrencar-vos un somriure / que us provoqui sanes emocions.

Marc, Mònica i Bernat / heu estat tres espurnes de pols d'estel. / Dos robins d'or i una perla preciosa / que heu il·luminat la meva estada / i m'heu acompanyat de forma deliciosa. / I les nétes! / La lluna, la Bruna, quina espurna! / I l'Arlet, quin espetec!

I de l'Ivan, què puc dir? / Doncs que per mi ha estat / un gendre gran!

I els germans, / Dolors, Montse, Alba (allà on siguis), Quim i Enric / amb qui he viscut una vida excepcional, / amb complicitat i gran generositat, / que m'ha fet feliç i m'ha acotxat / reconfortant-me en moments d'hostilitat. / Tots hem sortit del mateix niu. / Seguiu units i no patiu per mi /els vostres records seran sempre amb mi.

També els cunyats, al meu costat, / m'han transmès cabassos de bondat. / I em plau recordar els nebots, / per tots els espais farcits / de tendresa i de sinceritat.

I la Rosa? Quina sogra! / Com hi ha món! Quin bé de Déu! / Un aplaudiment! / S'ha guanyat el millor reconeixement / pel seu saber estar en tot moment.

Tu, ets, Finoua, Finola o Finona, / l'últim regal que deixaré en aquest món / abans d'endinsar-me en els nous escenaris. / Ballarem la dansa més bella / i celebrarem junts tots els aniversaris.

A tu, vull dedicar-te un homenatge especial / i dir-te que no he estimat / mai ningú com t'he estimat a tu. / Has estat un suport d'una gran calidesa i amor. / El teu record serà el meu tresor.

Conèixer un autor com Josep Vallverdú / i la seva obra, / et permet viure acompanyat / de grans lliçons i teixir cada dia / una amistat, insubornable. / Aquesta amistat ha estat per a mi / un aprenentatge constant i ric / adquirint els seus coneixements / i encoratjat tothora / per les seves opinions i pensaments. / Un privilegi impagable / que m'ha fet créixer / i que he d'agrair d'allò més. / Mestre! T'espero per acabar la biografia! / Però no corris! Escriu i gaudeix de la vida /tal com has fet sempre.

M'enduc molts records dels meus ex-alumnes / que un dia van ajudar-me / a entendre nous valors. / Sense ells ni saber-ho / em van omplir de vitalitat, / i em van transmetre un afecte respectuós.

He tingut grans amics / que m'han envoltat d'alegria / i d'una sana fruïció. / Un present que no puc pagar / i que no sé si mereixo, / però, sí, que l'agraeixo. / Gràcies amics i companys!

Regracio a la vida / tot el que m'ha donat / i, és clar, tot el que m'ha pres. / És la seva feina. I no puc més / que acceptar-ho i assumir-ho / amb serenitat, amb normalitat / i la màxima dignitat.

Dels desenganys no m'emporto res / i us demano una cosa: / Prohibit marxar tristos! / La vida és alegre. Cal viure-la / i espero