L'escriptor i traductor Raül Garrigasait (Solsona, 1979) relata la història del naixement i la consolidació de la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins a Els fundadors (Ara Llibres), el relat d'una aventura cultural de primer ordre que centralitza en tres personatges, l'empresari i polític Francesc Cambó, l'intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles Riba. Garrigasait va entrar a dirigir la Bernat Metge el 2007 i des de fa un parell d'anys és el president de la Casa dels Clàssics, l'entitat que actualment edita la sèrie nascuda el 1923.

«La Bernat Metge es va crear per posar els clàssics en el centre de la cultura contemporània», explica l'autor: «i poder debatre, així, sobre els conceptes que apareixen en els llibres». L'emmillarament en el concepte grec d'harmonia propi de l'ideari noucentista va cristal·litzar en la voluntat de Cambó de posar en marxa un projecte fins aleshores inèdit: una col·lecció de clàssics feta amb tot el rigor però que, alhora, també pogués arribar al gran públic.

Tal i com narra Garrigasait, aquesta aventura editorial i cultural va ser des de bon principi un camp de batalla de diversos conflictes. D'una banda, l'entusiasme de Cambó i Estelrich va topar amb la «prudència» d'intel·lectuals com Carles Riba i Lluís Nicolau d'Olwer, que no creien que la cultura catalana tingués prou gruix -és a dir, especialistes de nivell- per emprendre una tasca d'aquesta magnitud. En aquell moment, no hi havia cap projecte similar en el panorama espanyol i a Europa s'havien emprès iniciatives emmarcades en la nova mirada cap al llegat clàssic.

Un altre focus de discrepància va ser la distància que aviat es va observar entre la voluntat política del projecte i la realitat del textos. La visió idealitzada que els promotors tenien de l'herència dels clàssics -un mirall per a la pretesa modernitat de Catalunya- no coincidia amb la mirada humanista que se'n desprèn. Malgrat tot, però, la Bernat Metge va arrencar el març del 1923 amb la publicació del primer volum de De la natura, de Lucreci.

La dictadura de Primo de Rivera i la censura dels primers temps del franquisme van ser obstacles que, malgrat tot, no van aturar el projecte. «És un miracle que haguem arribat fins avui», afirma Garrigasait. Gairebé un segle després de la posada en marxa del projecte, la Bernat Metge ja ha tret 429 volums i també ha iniciat una col·lecció econòmica per arribar a un públic ampli. Tot i que encara no hi ha data, Garrigasait presentarà properament el llibre a Solsona.

Raül Garrigasait exerceix com a traductor, assagista i professor universitari. El 2017 va publicar Els estranys, un debut en el camp de la ficció que va merèixer el Premi Llibreter i el Premi Òmnium de la millor novel·la en català. L'any passat va publicar El fugitiu que no se'n va. Santiago Rusiñol i la modernitatEl fugitiu que no se'n va. Santiago Rusiñol i la modernitat.