19 de febrer de 2020
19.02.2020

D'himnes falangistes a Esteso

Un grup de solsonins fan un recull de les melodies que han inspirat la música del Carnaval de Solsona

18.02.2020 | 22:16
El Gegant Boig balla la música del Carnaval de Solsona

La música que acompanya el Carnaval de Solsona és capaç d'aconseguir que un solsoní es transporti a la festa només escoltant una de les seves melodies característiques, ja que en són un element representatiu. Tot i això no sempre queda clar el seu origen. Per aquesta raó, un grup de solsonins han investigat d'on provenen les melodies del Carnaval de Solsona per esbrinar en què es van inspirar els seus creadors i han descobert com la música del Carnaval té influències des d'himnes falangistes fins a cançons d'Esteso passant per peces clàssiques i grans èxits de final del segle XX.

Pau Vilaseca i Marc Casaldàliga han sigut els impulsors d'aquesta iniciativa en què han tingut la col·laboració del músic solsoní Joan Boix per a l'assessorament musical, també autor del ballet de l'Olímpic, i de Pol Solé, com a presentador dels vídeos que s'han publicat a YouTube. «És curiós que hi hagi referències de tot el món», explica Vilaseca. «Per exemple, al ball del Bufi, possiblement el més conegut del Carnaval, ja veiem que a la partitura hi posa que és un recull de cançons, algunes melodies conegudes, algunes que no tant i algunes que gens. Això descriu molt la música del Carnaval», assegura Vilaseca. Per fer aquest recull també han tingut la col·laboració de Maria Mas, la persona més longeva de Solsona.

Joan Roure va ser el compositor de la majoria de les músiques actuals tant del Carnaval de Solsona com de la festa major. En el cas del Carnaval, Roure va jugar amb la introducció de cançons infantils relacionades amb els diferents elements del bestiari de la festa, però també va introduir elements sorprenents per a la gent de Solsona com un himne a la bandera d'Estats Units per al Bufi o el Que Viva España de Manolo Escobar i la melodia de la Pantera Rosa per a la música de la Cremada.

Tot el Carnaval solsoní està relacionat amb la sàtira i, per tant, també ho està la música. En són un exemple els gegants i les seves melodies. Roure va convertir el to menor i solemne de la festa major a la disbauxa i el to major del Carnaval amb elements com la substitució del tamborí que apareix en la composició de festa major pel so d'una esquella en el ballet dels gegants de Carnaval.

El recull fet per Vilaseca i Casaldàliga es pot consultar al canal de Youtube Flixmus_.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.