«És un premi que m'honora». Així tancava ahir l'escriptora barcelonina resident al Canadà, Marta Marín-Dòmine, el breu discurs d'agraïment en rebre de mans de l'alcalde de Manresa, Valentí Ju-nyent, el bust d'Amat-Piniella que la determina com la vintena gua-nyadora del premi literari manresà amb Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), una nar-ració més enllà de la novel·la, més enllà de la memòria, que configura un prosa carregada de poesia sobre l'errar, l'exili, la fugida. El seu debut en literatura.

I si l'honora i si «aquest premi m'emociona especialment» és perquè els vincles de Marín-Dòmine amb l'autor de K. L. Reich venen de lluny. I és, precisament per això, que l'autora va voler remarcar els elements de l'escriptura d'Amat-Piniella, amb els quals, va dir, se sent «plenament identificada». Com «la confluència entre la memòria i la història» o «l'atenció portada als detalls, l'apreciació del que no es veu a primera vista». Aquella «història petita» de què parlava Walter Benjamin i aquelles històries que reflecteixen, en especial, «la vida interior de la gent, sobretot d'aquelles persones excloses de la història oficial». Com viuen, com estimen, com es posicionen en el món i com «perviuen a través de la memòria, la paraula i l'escolta». Amb la literatura com a eina perquè el «jo» passi a formar part de «l'herència cultural».

Professora de literatura testimonial al Canadà «gairebé els mateixos anys de vida que té el premi», una de les lectures dels seus estudiants ha estat K. L. Reich d'Amat-Piniella, a qui la flamant guanyadora ha dedicat treballs i un pròleg que emmarca la traducció anglesa, que ella mateixa va signar. I si, com va subratllar, l'escriptor manresà va preferir en escriure K. L. Reich «la forma novel·lada per arribar al sentit íntim de l'experiència», ella ha optat per la «hibridació». Noves formes d'expressió per anar a raure, però, a un mateix lloc: «Veure en la literatura una manera de fer possible el passat en el present».

I el passat, no per conegut menys colpidor, es va fer molt present en un auditori de la Plana de l'Om que pràcticament es va omplir per al lliurament d'un premi convocat per Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament. Va ser a través de la veu de l'actriu manresana Txell Vall en una lectura dramatitzada d'una selecció de textos d' El diari d'Anna Frank, coincidint amb el 75è aniversari de la seva mort, als 15 anys, en el camp de Berger-Belsen. La seva vida a la 'casa del darrere', els seus anhels, el seu enamorament de Peter van Pels... I l'esperança. Una sòbria posada en escena -amb problemes de megafonia a l'inici- que es va acompanyar de tres peces de música de cambra de Dvorák, a càrrec del Quartet Con Brio, format per Laura Romero i Mariona Casado, violí; Toni Massegú, viola i Marc Giménez, violoncel. La veu de Joan Crosas, al final, recordava que de les vuit persones amagades a la 'casa del darrere' només va sobreviure Otto Frank, que va publicar el diari de la seva filla per testimoniar la barbàrie nazi.

Jordi Corrons, president d'Òmnium Bages-Moianès, va recordar la vida «truncada» d'Amat-Piniella per destacar «el compromís vital i les conviccions» de l'escriptor com a mestratge dels nostres temps on els drets «també són atacats». La regidora de Cultura, Anna Crespo, va vincular la figura d'Amat-Piniella amb els «autors» que també «insten a la reflexió», i Anna Vilajosana, en representació del jurat, va llegir un veredicte atorgat per majoria a una novel·la «original i valenta». Va cloure l'acte l'alcalde de Manresa, Valentí Ju-nyent, que va recordar que, tot i que la ciutat, en vida, li va donar l'esquena, Amat-Piniella és fill il·lustre des del 2004 i la ciutat va celebrar el seu centenari el 2013. El passat no es pot canviar però el present el pot esmenar.