L'enginy esmolat del Perich es va apagar fa un quart de segle, i el segell editorial Angle, d'origen manresà, commemora aquesta efemèride amb el llibre Un abric verd de penicil·lina, curat i prologat pel ninotaire berguedà Jaume Capdevila, Kap, estudiós de Perich i especialista en la història de la caricatura a Catalunya. Acostumat a gaudir de les seves vinyetes lúcides, incisives i iròniques, el lector descobrirà aquí una faceta inèdita de Jaume Perich Escales (1941-1995), la d'autor de llibres. El seu primer i, fins ara, mai publicat, en el qual parteix de l'experiència personal per posar el dit a la nafra de l'educació religiosa del franquisme. La presentació a Barcelona tindrà lloc el proper dimarts, 25 de febrer, a les 18.30 h a la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric de Barcelona.
«El llegat de Perich és immens», escriu Capdevila: «Bona part dels dibuixants satírics de la premsa actual a casa nostra en som deutors d'una manera o altra. I, per al gran públic, Perich és encara un referent prou consistent per tornar-hi a trobar aixopluc davant les incerteses i atzagaiades de l'actualitat política».
L'existència d' Un abric verd de penicil·lina no és una novetat absoluta per als fans de Perich que, l'any 1995, van poder llegir en el llibre pòstum Así lo vio todo el Perich la relació de projectes que tenia pendents de culminar quan va morir als 53 anys d'edat. Però d'aquest volum autobiogràfic no se'n va tornar a saber res fins que Capdevila va trobar un sobre amb un centenar de fulls amb anotacions i dibuixos entre els papers del fons personal que la família de Perich va dipositar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
«No podem dir que el llibre estigués 'fet', però sí que es podia resseguir perfectament el fil del que Perich volia explicar», apunta Capdevila: «Hi havia papers de diverses mides i textures, cosa que permetia veure ben clarament que havia anat desenvolupant aquell projecte al llarg de diferents etapes».
El llibre pren ara forma amb l'edició d'Angle de la qual se n'ha fet responsable l'historietista berguedà. Després d'un primer paràgraf en què deixa anotat el dia en què va arribar al món, Perich escriu que «Pudiendo haber nacido en cualquier otro país, me tocó hacerlo en la desolada, sucia, gris, hambrienta, triste, católica, apostólica, burra, cruel, imbécil, una y grande España franquista». Tota una declaració d'intencions en clau d'humor i de denúncia satírica del que és el llibre, una narració amb textos i dibuixos sobre una educació religiosa que els qui la van viure i patir reconeixeran com a part de les seves vides.
Reedicions en l'Any Perich
L'Any Perich que se celebra aquest 2020 també motivarà, el març, la reedició d' Els gats d'en Perich, en català i en castellà, a càrrec de la barcelonina Trillita Ediciones. Així mateix, es recuperarà el Premi Gat Perich d'humor gràfic, que l'any passat no es va convocar.
