Els espectadors no només anaven a escoltar el concert de l'Orfeó Manresà, sinó que l'anaven a veure. L'actuació «Veus de llum», a la Sala Petita del Kursaal, no estava pensada només per delectar l'oïda dels espectadors sinó també per sorprendre els assistents amb una posada en escena singular que no se sol veure en les funcions dels grups corals. Tot i això, el protagonista i el fil conductor del concert van ser les veus, que un cop més van entusiasmar el públic que va anar al Kursaal.

Les butaques estaven gairebé plenes. A sobre l'escenari, entre l'attrezzo hi ha havia un arbre amb unes fulles que en realitat eren cartolines de colors amb textos i poemes que van servir al llarg de la funció per anar encadenant els temes del repertori. L'arrencada de l'actuació és tota una declaració d'intencions de l'entitat coral per fer una posada en escena singular. Amb l'escenari gairebé fosc, la vintena de cantaires anaven sortint amb determinació, vestits de negre, i amb espelmes a la mà. Es van distribuir al llarg de l'escenari donant una imatge que rememorava els temps antics, quan a la nit es cantava a la llum d'una flama. Una escenografia, que incloïa moviments sigil·losos, propícia per introduir peces més antigues i que feien referència al passat medieval. Així, el repertori incloïa peces del Llibre Vermell de Montserrat.

No era la primera vegada que l'Orfeó Manresà portava sobre l'escenari l'espectacle coral, i la reestrena va servir per veure uns cantaires encara més convençuts, col·locant les veus i executant els moviments que acompanyen les peces musicals a la perfecció. El concert, que va tenir lloc divendres a la nit, entrava dins dels actes de les Festes de la Llum.

Tot i que la temàtica de les peces era molt diversa, la lectura de textos i poemes va donar una continuïtat. De fet, el concert estava concebut com una peça única i per aquest motiu els espectadors havien d'aplaudir al final. Els textos feien referència a temes tan diversos com l'amor i la llibertat, i fins i tot es va llegir una carta escrita per l'anarquista barceloní sentenciat a mort en la dictadura franquista, Salvador Puig Antich. També es van escoltar peces de Pau Casals i d'autors nòrdics contemporanis.

Malgrat que els aplaudiments estaven reservats per al final, en una peça alguns espectadors no van poder evitar de fer-ne. Va ser quan els membres de la coral van interpretar la cançó de Maria del Mar Bonet Què volen aquesta gent? Una peça en què el moviment dels cantaires era fonamental per donar un impacte estètic a l'espectador, i que va acabar amb una sonora picada de peu a terra.

La batuta del singular concert la portava Xavier Pagès, i és el primer espectacle que dirigeix amb l'Orfeó Manresà. Es tractava d'un espectacle de proximitat i per aquest motiu la Sala Petita del Kursaal, on el públic està molt a prop de l'escenari, va ser ideal per a la funció. Un espectacle que dura una hora i que manté atent l'espectador.