«Rosalía, Rosalía, Rosalía». Prop de 50 milions de resultats a Google si es busca aquest nom. «Rosalía» a les portades, als titulars i a les seleccions musicals del millor de la dècada als grans mitjans, «Rosalía» a les xarxes dels famosos, a gales i a les llistes de premis...

«Qui és Rosalía?», inquiria, però, fa només uns dies a aquest periodista un individu d’uns 30 anys resident a Manhattan, una pregunta que fa créixer el dubte sembrat pel balanç anual de Spotify Espanya, segons el qual Con altura no va ser la cançó més escoltada de país, sinó la cinquena.

La premsa i l’orgull han exagerat el seu abast musical? «Con altura és el vídeo més vist a VEVO no només al món i a Espanya, on és l’artista més consumida en aquesta plataforma», respon José María Barbat, president de Sony Music Iberia, després d’esgrimir, a més, el rècord de permanència en llistes d’El mal querer (2018), 58 setmanes.

«Ella ha anat al davant en creació i estètica, després ha vingut el públic i finalment nosaltres, els mitjans. Atribuir el fenomen a una injecció de pasta de les discogràfiques i al suport de la premsa em sembla una anàlisi de ganduls. Si fos així, vull tots els productes comercials que ens endossen així de bé fets», opina Jero Rodríguez, director de La hora musa a La 2.

Per a ell, resulta sorprenent com El mal querer, «que és un disc de so esquerp de vegades, ha conquistat els nens, un element que no cal menysprear si vols ser tan massiva» i una «transversalitat» que també destaca Sebas E. Alonso, del web de música alternativa Jenesaispop, «amb un punt comercial que connecta molt bé amb la gent jove i ofereix alguna cosa nova a la gent gran».

«Sí que s’ha quedat amb l’espineta d’entrar a llistes europees fora d’Espanya o als Estats Units, aconseguir l’èxit d’un Despacito, però treure mèrit a una cançó que acumula 1.200 milions de reproduccions a YouTube, seria injust», apunta, després de destacar que on més s’escolta Rosalía a Spotify és a Santiago de Xile, Mèxic DF, Madrid, Buenos Aires i Lima.

Des d’un punt de vista purament estratègic, Alonso cita el treball de Sony al llançament de senzills, «amb J Balvin primer, després amb Ozuna», fets per al que es punxa a les playlists de Best New Music de Spotify, a les llatines, a les de reggaeton... Aquí hi ha desenes de milions d’usuaris».

«Té carisma, talent, poder a l’escenari i una seguretat que per la seva edat és sorprenent. Si hi sumes que ha fitxat per una de les agències més importants a escala mundial, que gestiona la seva carrera per posicionar-la en tots els sentits, obtens la fórmula gairebé perfecta», afegeix Javier Arnaiz, codirector de festival Mad Cool, l’última edició del qual es va alçar com un gran focus de convocatòria.

Perquè no només ven discos i genera reproduccions, també ha arrasat en la venda d’entrades. «Vaig tenir la sort de veure la seva prova de so a Madrid en l’últim xou de la gira. La seva aproximació al so em va captivar. Es preocupava de les freqüències com un enginyer de masterització», destaca Joe Pérez-Orive, director de màrqueting de la promotora Live Nation.

Des del punt de vista de la seva àrea professional, Rosalía ha creat engagement. «En un món dominat per la música urbana, llatina, el trap i el reggaeton ha arrasat amb la seva proposta mediterrània i d’aires flamencs, amb les seves palmes en lloc de hi-hats, amb la seva força i mirada de bailaora flamenca. Ha arriscat i cuidat molt les seves aparicions en directe, des dels Goya fins als MTV de Sevilla», valora.

«Rosalía té un talent descomunal, però el seu treball a dirigir-lo i projectar-lo és encara més gran», conclou Pérez-Orive. Tots entenen que el seu èxit pot irradiar més lluny de la seva esfera. «Ha demostrat que treballant des de baix, amb les coses clares i un talent controlat, es pot arribar al cim, tot i ser una artista que va iniciar la seva carrera amb la base del flamenc, música experimental i en àmbits musicals minoritaris», valora Arnaiz.