Eduard Girbal (Girona, 1881-Barcelona, 1947) va ser un escriptor lloat per Josep Pla i Víctor Català, però poc es va saber de la seva obra durant gairebé un segle fins que Enric Casasses, fa una dècada i mitja, va recuperar dues de les tres novel·les que va ambientar en un poble de la Catalunya interior que, sense citar-lo, remet a Salo (Sant Mateu de Bages). Allí hi va residir Girbal en ser-hi destinat com a mestre a la segona dècada del segle XX.

Les novel·les L'estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923) -juntament amb La Cuaranya, que no s'ha trobat- formen una trilogia ubicada en la localitat imaginària d'Oratjol de la Serra. Tot i que hi apareixen topònims reals com Manresa, Castell-tallat i Matamargó, en cap moment es parla de Salo, tot i que no es dubta que Oratjol de la Serra n'és el seu alter ego.

Enric Casasses i el segell Edicions de 1984, dirigit pel manresà Josep Cots, va publicar L'estrella amb cua el 2005 (en butxaca, el va reeditar el 2015) i, un any després, La tragèdia de cal Pere Llarg. Però la recuperació de Girbal no es va acabar aquí: el 2011, la filòloga Agnès Prats va ser la responsable de l'edició -altra volta amb 1984- d'un volum de proses que porta el títol Oratjol de la Serra. Aquests textos «es poden llegir com els assajos narratius que el van dur a escriure les novel·les», va comentar Prats a Regió7 en el seu moment.

La concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Enric Casasses és una bona oportunitat per tornar a posar sobre la taula l'obra d'un autor gironí vinculat al Bages que va convertir els paratges rurals i muntanyosos de Salo en territori literari.