El poeta, dramaturg, narrador i traductor Enric Casasses (Barcelona, 1951) ha estat distingit amb el 52è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix Òmnium Cultural. Es tracta d'un dels poetes catalans més influents de la seva generació, autor d'una obra genuïna i transgressora, que també s'ha bolcat en la recuperació de la tradició de poesia oral. Ha cultivat la poesia trobadoresca, el surrealisme psicodèlic i autors com Verdaguer o Caterina Albert.
Casasses ha traduït autors com Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob. Guanyador de nombrosos reconeixements, l'any 2012 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva trajectòria literària i artística i el 2011 el premi Crítica Serra d'Or.
És autor d'una vasta obra que inclou poesia, narrativa i dramatúrgia, i en la qual destaquen títols com La cosa aquella (Empúries, 1982), T'hi sé (Edicions 1984, 2013), A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (Tria, 2013) i, recentment, El nus la flor (Edicions Poncianes, 2017), guardonat amb el Premi Lletra d'Or al millor llibre publicat en llengua catalana.
En l'àmbit de la dramatúrgia, el 2003 va publicar la peça de teatre Do'm (RE&MA). El 1993 va ser distingit amb el Premi de la Critica per No hi érem (Empúries, 1993), el Carles Riba el 1996 per Calç (Proa, 1996) i el Premi Joan Alcover de 1998 per Plaça Raspall (Edicions 62, 1998). El 2019 va rebre el Premi de la Crítica Catalana de poesia.
En la seva faceta d'editor, Casasses ha recuperat textos d'autors com Juli Vallmitjana, Jacint Verdaguer, Caterina Albert i Francesc Pujols.
8 juny al Palau de la Música
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969. S'atorga cada any a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
La persona premiada rep 20.000 euros i el guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que rebrà el 8 de juny en l'acte d'entrega del premi al Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
Recuperació d'Eduard Girbal
En el currículum de Casasses també hi figura el rescat de l'obra d'Eduard Girbal (Girona, 1881-Barcelona, 1947). A través del segell Edicions de 1984, va publicar les novel·les La tragèdia de cal Pere Llarg i L'estrella amb cua, i el recull de proses Oratjol de la Serra.
Precisament, aquest darrer títol és el nom del poble imaginari on Girbal va situar les seves ficcions. Tot i que en les novel·les hi apareixen topònims reals com els de Manresa, Castelltallat i Matamargó, l'escriptor enlloc va deixar dit a quina localitat remet Oratjol de la Serra, si bé es creu que és Salo, nucli ubicat dins del municipi de Sant Mateu de Bages. Girbal va viure a la comarca de forma intermitent durant la segona dècada del segle XX.
