29 de febrer de 2020
29.02.2020

«Els homes hem de reflexionar sobre allò que perjudica les dones»

L'autor del llibre «100 pioneres catalanes» va parlar a Manresa de les protagonistes de fites inèdites

28.02.2020 | 23:15
Antoni Gelonch ha culminat una trilogia sobre dones que han obert un camí en els seus camps d'acció

En un llibre sobre dones que van ser les primeres d'assolir allò reservat als homes, l'autor ressenya els casos de dues berguedanes com Montserrat Casals –Elena Jordi de nom artístic–, pionera directora de cinema de l'Estat, i Jennifer Prat, la primera dona cap de colla a la Patum

Prenguin nota: mai cap dona ha presidit el Barça, el Girona ni l'Espanyol. Tampoc un Col·legi Oficial de Metges, el Reial Cercle Artístic de Barcelona, Foment del Treball ni l'Institut d'Estudis Catalans. L'inventari de greuges ocupa dues pàgines, «però podria ser més llarg», adverteix Antoni Gelonch (Lleida, 1956) en un llibre que parla justament del contrari, 100 pioneres catalanes. Culminació d'una trilogia que reivindica el paper de la dona en la societat que va iniciar amb 100 dones, 100 inspiracions creatives i va continuar amb 100 dones catalanes. Dijous, l'autor va ser a Manresa per parlar-ne a l'Espai Òmnium.

Queda molt camí per fer?
La igualtat entre homes i dones queda molt lluny, és un camí llarg per recórrer i hi ha molta feina per fer. La feina de les dones ha de ser pressionar i, la dels homes, reflexionar sobre algunes actituds que permeten que encara hi hagi la desigualtat que hi ha.

El llibre ajuda a combatre-la?
L'objectiu és augmentar l'autoestima dels catalans i de les catalanes. Crec que és un llibre útil tant per als homes com per a les dones per conèixer les lluites lliurades i per saber com van acabar.

Deu haver-hi casos que l'han colpit.
Saps que el Govern de la Generalitat no va tenir una consellera fins al 1992? Qui recorda avui en dia Maria Eugènia Cuenca, que va ser a Governació.

1992! Això és abans-d'ahir.
A la República, abans de la guerra, no hi va haver cap consellera, però tampoc cap diputada. En el primer Parlament després de la dictadura, dels 135 diputats només 7 eren dones.

Una xifra que parla per si sola.
Al Cercle del Liceu, fins al 2000 no hi va entrar cap dona.

Les dones topaven amb la llei o els costums i les tradicions de la societat patriarcal?
Legalment, des del 1978 hi ha igualtat entre els homes i les dones, no hi pot haver cap requisit de gènere que les discrimini. I jo no he trobat cap entitat que, avui en dia, els prohibeixi l'entrada. Ara bé, hi havia un tap que encara persisteix. Hi ha camps en els quals s'avança, però tot és molt recent, no està consolidat. Més que de vidre, el sostre és de ciment armat. Com és possible que mai no hi hagi hagut cap dona en una càtedra de ginecologia i obstetrícia o de pediatria?

Per què persisteix el tap?
Les posicions estan molt consolidades. I les dones han d'assumir una doble, a vegades triple, càrrega, ja que han de cuidar els seus pares i els seus fills. Això les perjudica en la seva carrera professional. És curiós, però als hospitals hi ha menys dones que homes fent guàrdies.

Les seves pioneres catalanes tenien la voluntat de trencar un tabú social i, per això, van arribar fins on havien d'arribar?
En alguns casos sí que existia la voluntat de trencar barreres, però en d'altres s'hi van trobar per les circumstàncies. Isabel Vila, que va viure al segle XIX, és considerada la primera sindicalista catalana. Se la coneixia com la Isabel Cinc Hores, perquè va defensar que es limités la jornada de treball dels nens i les nenes de menys de tretze anys. Tenia una convicció profunda. Però l'Aldonça de Bellera, per exemple, una pionera de la resistència activa, s'hi va trobar, no era la seva fita obrir camí.

Qui va ser aquesta dona?
En enviudar d'Arnau Guillem de Bellera, es va retirar al castell de Rialp, del qual era baronessa. Ens situem als segles XIV i XV. Un dia, va ser atacada per un altre noble, Arnau Roger IV de Pallars. I, com a protesta, es va tancar a la torre i no en va sortir fins que li ho va demanar la reina.

La lluita no-violenta que es predica avui en dia.
Hi ha històries que són molt interessants, com ara la de Natividad Yarza, que el 1934 es va convertir en la primera alcaldessa de Catalunya. Es va presentar per Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Bellprat, a l'Anoia. I quan va esclatar la guerra, es va fer miliciana... tenia més de 60 anys!

Pel que explica, hi ha dones en tots els àmbits?
Sí, aquesta era una de les fites que em vaig proposar: mostrar la trajectòria de dones de tot el país, de tota la història –el llibre comença amb Santa Eulàlia (segles III-IV), la primera santa catalana canonitzada–, i de tants àmbits com fos possible. Volia fugir del tòpic de la dona que només accedeix a càrrecs de responsabilitat en la medicina i l'ensenyament.

Durant el franquisme també hi va haver pioneres?
Hi va haver una reculada en els avenços assolits abans i, sobretot en els anys 40 i 50, les pioneres les trobem en el món de l'esport.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.