02 de març de 2020
02.03.2020

Súria, la cinquena població bagenca que col·locarà plaques Stolpersteine

La instal·lació d'aquestes llambordes que homenatgen les víctimes del nazisme es farà a principi d'abril

02.03.2020 | 17:35
Gunter Demnig durant la instal·lació de les llambordes, a Puig-reig

El ple municipal de Súria va aprovar per unanimitat, la setmana passada, un dictamen per a la instal·lació de plaques Stolpersteine per recordar els suriencs que van ser víctimes del nazisme en els camps de concentració i extermini. Les llambordes seran instal·lades en el paviment, davant de les cases on van viure abans de ser represaliades i es preveu que l'acte commemoratiu es faci a principi d'abril. El consistori va iniciar el 2017 una recerca per identificar els noms de persones vinculades a la vila que van ser víctimes del nazisme, amb l'objectiu de disposar de les dades necessàries per a la incorporació de la vila al Memorial Stolpersteine.

La recerca, que fa més de dos anys van iniciar Iris Serrano, tècnica de l'àrea de Cultura i Jenifer Montaño, tècnica de l'Arxiu Municipal, ha permès localitzar els noms de catorze persones vinculades a Súria que van passar pels camps nazis de Mauthausen, Gusen, Neuengamme i Buchenwald. Es tracta de Manuel Canga Fernández, Francisco Cazorla Zamora, Manel Cazorla Zamora, Manuel Fernández López, Rafael Fosch Pie, Climent Girona Prades, Antonio Martínez López, José Martínez Rodríguez, Josep Masanell Torrebadella, Juan Navarro Pérez, Juan Pérez Sánchez, Francisco Ribas Pubill, Germán Tudela García i Antonio Yélamos Sevillano.

Les plaques Stolpersteine són una iniciativa d'àmbit europeu, impulsada per l'artista alemany Gunter Demnig amb l'objectiu de recordar la memòria de les víctimes del nazisme. Actualment n'hi ha més de 75.000, distribuïdes en més d'una vintena de països. El projecte va néixer el maig del 1996 amb la col·locació de les primeres plaques dedicades als jueus residents al barri de Kreuzberg de Berlín. A partir d'aleshores, la iniciativa s'ha anat estenent arreu del continent, i a la Catalunya Central ja hi ha diversos pobles i ciutats que van fer el pas de recordar els seus deportats. El primer, Navàs i Palà de Torroella, el 2015, seguit de Manresa, Igualada, Olesa, Sant Vicenç de CastelletGironella i Puig-reig i, a l'abril, Esparreguera.

Segons el dictamen, el foment de la memòria històrica "és important com a eina de dignificació i record de les persones que han estat víctimes de guerres i persecucions". També s'hi esmenta que "més enllà del record necessari, crear espais de memòria és imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, la tolerància i el respecte entre les generacions més joves".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.