Com vivien i treballaven les dones de les colònies tèxtils? És la pregunta que vol respondre a l'escenari El silenci dels telers, un muntatge teatral produït per l'actriu berguedana Maria Casellas que pretén mostrar el dia a dia d'aquests recintes fabrils a través de petits testimonis personals femenins, amb la intenció de reproduir i intentar entendre tota una època. Amb els seus clarobscurs.

L'obra, escrita per Anna Maria Ricart i dirigida per Ferran Utzet, està inspirada en el llibre homònim d'Assumpta Montellà i s'estrenarà el dia 15 de març al Local del Blat de Gironella. La peça està protagonitzada per dues dones, la impulsora del projecte, la gironellenca Maria Casellas, i l'actriu banyolina Andrea Portella. Ambdues representen la Carme i la Pilar, dues veus femenines que recorreran 100 anys d'història des del microcosmos d'una colònia tèxtil i que transportaran el públic fins a les converses que tenien lloc a l'interior de la fàbrica o a l'església. Un esbós de la seva vida quotidiana.

Una necessitat personal

En la presentació de l'obra, ahir a la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, Casellas va explicar que «l'obra parteix d'una idea personal. Jo soc nascuda a Gironella, a Cal Bassacs. Des de casa meva es veu la fàbrica. De petita anàvem a jugar a la resclosa, al costat del riu, entràvem a la torre de l'amo... la meva mare i les meves àvies havien treballat a la fàbrica, així que havia sentit un munt d'històries sobre les colònies tèxtils».

Les actrius Maria Casellas i Andrea Portella parlen sobre l'obra «El silenci dels telers»

Les actrius Maria Casellas i Andrea Portella parlen sobre l'obra «El silenci dels telers»

Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Gironella i l'empresa Liven, Casellas ha aconseguit portar als escenaris una obra que pretén ensenyar la vida a les colònies a aquells que la desconeixen i que s'introdueixin en la seva realitat més quotidiana aquells que ja se les sentin pròpies. «Nosaltres ho tenim a prop i ho coneixem, però hi ha molta gent que no sap què són les colònies tèxtils. Em vaig preguntar què podia fer jo des de les arts escèniques per fer extensiu aquest patrimoni que sento meu», va argumentar Casellas.

I la resposta va ser la creació d'aquesta obra que vol aconseguir el seu objectiu a través de veus femenines. Casellas opina que «sempre es parla dels amos, dels diners, de les empreses... però qui feia anar les màquines eren les dones. La majoria de treballadores de les fàbriques tèxtils eren dones i volíem posar el focus en aquestes petites formiguetes que que han fet possible que la història pugui avançar».

Tot i ser una obra que beu del context històric, El silenci dels telers no és, segons la seva productora, «una obra de memòria històrica». Es tracta d'una creació ficcionada a través de situacions dramatitzades en les quals inevitablement tot el que s'està explicant s'emmarca en la memòria històrica i social. Petites històries sovint oblidades. L'actriu Andrea Portella va destacar que «l'espai sonor és més important que en qualsevol altra obra, ja que a les colònies hi havia un soroll constant de telers. L'escenografia és fixa, ens movem d'espais però el voltant no canvia, i l'espai sonor ajuda a situar-nos».