«He escrit una autobiografia mutilada»

Un escriptor fracassat, una geperudeta tenaç i una embarassada fugitiva. Aquests són els tres personatges centrals de l'obra. Amb quin d'ells s'identifica més?

Amb la geperudeta! Per mi l'escriptor és una figura bastant horrible, per això a la geperudeta li vaig donar tota aquesta força de voluntat, energia i tot de qüestions morals que m'interessaven. Però sí que Ciutat de mal és una mena d'autobiografia mutilada on hi ha una part de mi en tots els personatges. Si el llibre no portés el meu nom, tothom sabria que l'ha escrit Jaume C. Pons Alorda..

El tres és un número recorrent en la seva obra. A Ciutat de Mal

Estic enamorat del número tres. És el número de la trinitat, de la divinitat, el que exemplifica tot allò que és sobrehumà. Un dels llibres més importants que he escrit és Tots els sepulcres, una trilogia. Per tant, en certa manera el tres és una manera d'organitzar la meva mida, els meus gustos.

Al llibre, el tres té una voluntat jerarquitzadora?

Sí, totalment. És una manera de controlar la meva energia, perquè un dels defectes que vaig trobar en Faula és que hi havia molt de descontrol. Per tant, el tres em va servir per canalitzar i ordenar aquesta energia.

Quan va escriure Faula ja tenia al cap FaulaCiutat de Mal

Quan vaig acabar Faula hi havia una veueta que em deia que encara quedaven moltes històries per explicar d'aquesta gran Ciutat infinita. De fet, ja havia pensat fer una trilogia, que ara s'ha confirmat perquè estic escrivint la tercera part, però no ho vaig acabar fent perquè vaig tenir molta feina traduint, escrivint poesia... fins que vaig saber que la meva parella, la poeta Anna Gual, estava embarassada. Aquell mateix dia vaig començar a escriure. Cada dia escrivia una hora, com una formigueta.

Li va costar molt trobar i tenir clara l'estructura del llibre?

Abans de començar a escriure qualsevol novel·la faig una escaleta amb les escenes, capítols... per tant abans de començar ja el tinc molt avançat. Això em va portar dos anys. Durant els set que van passar entre la publicació de Faula i de Ciutat de Mal vaig anar recopilant informació, omplint quaderns, escrivint contes. Per tant, l'estructura ha anat madurant durant aquests set anys.

Un llibre repartit en altres llibres?

Sí, és com un gran univers en què hi ha tot d'idees que van fluctuant i jo introdueixo petites píndoles que apareixen en un poema, en un conte... la meva voluntat és crear una cosmogonia amb un sentit.

Tota la seva obra és plena de contrastos, de combats i de pols oposats que lluiten.

El contrast ha de servir per crear un impacte en el lector, que creï una energia.

Ciutat de Mal és un llibre on tot té un motiu, com un cercle etern.Ciutat de Mal

Un dels rerefons filosòfic que hi ha al llibre és el de l'etern retorn de Nietzsche, en què tot és circular. Una reencarnació. Tots els personatges saben que tenen una nova possibilitat. També parla d'aquest etern discórrer de la vida, que és el cicle de la vida. Vivim en aquesta roda i com es veu en alguns personatges es pot aprofitar passionalment o la roda et pot acabar destruint.

Hi ha una relació entre els personatges, infinits, i aquesta Ciutat on passa tot, que també és infinita.

I entre fons i forma! Que aquell caos trobi en el llenguatge una manera d'arribar al lector. Per això hi ha neologismes, per això aquests espais determinats, aquestes accions. Tot porta aquest caos fèrtil, que és un caldo de cultiu. Hi ha matances, morts, destruccions, però sempre hi ha el pinyol de la vida. Perquè sempre que es parla de la mort es fa per exaltar més la vida, per tenir-ne més consciència. Això ho vaig aprendre del poeta Andreu Vidal.

Quin seria el seu lector ideal?

Totes les persones que tenen passió per la vida i la lectura. Jo penso que, precisament, com que el meu llibre és excessiu, grotesc, diferent, ha agradat. Ha sacsejat un panorama on domina la ficció aparentment realista. Molta gent m'ha dit que feia anys que no llegia un llibre com el meu i és, precisament, perquè busca anar cap a un altre lloc. El meu lector ideal és algú que es deixi emportar, que vulgui jugar i que accepti al mateix temps la paròdia i l'eufòria.

Hi moltes parts del llibre en què reflexiona sobre la literatura, sobre el món editorial i el dels premis. I es mostra bastant crític.

Sí que és veritat que faig aparèixer moltes idees en boca del personatge de l'escriptor, i algunes coincideixen amb les meves pel que fa a literatura, al món del llibre. Però la veritat és que tot està portat al terreny de l'exageració, del grotesc. Una mica com a Una confabulació d'imbècils, però a la catalana.

La reflexió al voltant de la literatura té una voluntat de gèneres?

Sí. Volia fer una novel·la total on hi hagués narració, poesia, teatre i reflexió assagística. I n'hi ha. Hi ha poesia en les imatges que es creen amb el llenguatge, teatre en com es comuniquen els personatges i reflexió assagística quan l'Escriptor parla de literatura. Això li dec al poeta Lluís Calvo, que m'ha ajudat moltíssim amb el llibre. Ell diu que el futur de la literatura és el d'una confluència de gèneres.

El seu llibre està ple de picades d'ullet a altres escriptors i artistes. No tenia por que el lector es perdés?

No, perquè el llibre admet moltes lectures. La primera busca generar misteri. Per això faig servir frases curtes, intensitat de llenguatge i capítols curts, per generar aquesta adrenalina. Si després algú es vol aturar, frase per frase, i mirar les referències és ja a gust de cadascú. Confio en la gent que em llegeix, perquè penso en els meus lectors com a persones intel·ligents. Per mi la gent que llegeix és sagrada. No suporto els escriptors que tracten els lectors de burros i els ho donen tot mastegat.

Ciutat de Mal pot recordar a Ciutat de MalOnce Upon a Time... in Hollywood

I tant. El títol, Ciutat de Mal, ja és una referència directa a Mallorca, que és com els poetes dels 70 anomenaven la ciutat. El referent més important de tots és Miquel Barceló, que al llibre és Iannis de Corfú. Hi ha referents cinematogràfics també, com al cineasta Werner Herzog, que al llibre és Werner Woyzeck. El personatge de la Gran Dama és l'Antònia Vicens. També hi ha una voluntat de cànon i de contra cànon, per això apareixen grans referents però també d'altres que per a mi són fonamentals, com els poetes beatniks, però que no estan tan reconeguts.

Ha escrit un llibre frenètic. Hi ha molt poca descripció i molta acció. Per què dedica tan poques pàgines a contextualitzar?

Perquè jo confio que el lector es crearà una imatge del que narro, i encara que estigués 10 pàgines descrivint un espai o un personatge, cadascú s'ho imaginaria d'una manera diferent. El llibre està fet per generar misteri i enigma. Francesc Garriga deia que els escriptors fem la meitat de la feina, i que la resta la fan els lectors. Jo necessito que els lectors facin lectures creatives i llibertàries, no vull castrar la llibertat de cap lector.

Ha dit que preferia ser un escriptor mediocre però obrir camí amb el que escriu. Creu que amb Ciutat de Mal

Sí, de fet, penso que és necessària una reinvenció de la manera com entenem la literatura. Estic avorrit de llegir sempre el mateix! Autoficció, drames personals... A mi el que m'interessa és com algú pot crear una gran obra a partir d'aquest drama, però no un dietari personal. El drama de cadascú no m'inquieta gaire. Penso que Catalunya té una mancança d'entusiasme, d'imaginació, no sé si com a herència del noucentisme, en què tot havia de ser formal. Jo prefereixo ser mediocre però que la meva literatura desperti il·lusions, possibilitat de llenguatge i universos.

Quin és el paper de la crítica literària?

Per a mi la crítica hauria de ser prou àmplia com per poder tolerar aquesta literatura que s'allunya de les etiquetes i els compartiments que tothom té en ment. Això també passa perquè Barcelona ocupa un espai central en la literatura catalana. Tots han de ser escriptors de Barcelona, històries centrades en Barcelona, espais de Barcelona... per mi això és avorridíssim, inaguantable.

Ara treballa en la tercera part d'aquest projecte. Per quan?

No ho sé. Però vull que sigui més ambiciosa que Ciutat de mal, diferent al que he escrit, ja sé quines coses m'han funcionat i quines no, així que intentaré millorar.

Fa molt que no publica poesia però Ciutat de Mal

Si algú vol trobar el Jaume poeta el trobarà als llibres. Crec molt en el que va dir Blai Bonet que la poesia està incorporada en les altres disciplines. A més, ara Edicions 1984 acaba de publicar la traducció que he fet d 'El preludi, de William Wordsworth, un poema autobiogràfic, filosòfic, que és bestial. Un dels grans romàntics que per fi tenim en català.