Ja feia temps que Cineclub Manresa tenia al cap tirar endavant una mostra de cinema «al marge» dels circuits comercials. L'entitat, que ja programa habitualment una «petita parcel·la de filmografies poc vistes», ha posat fil a l'agulla per fer de la capital del Bages, els dies 13, 14 i 15 de març, la seu de Perifèrics, la primera mostra de cinema arriscat i estranyament vist (vegeu Regió7 del 26 de febrer) que, ahir, es presentava públicament a l'Auditori Plana de l'Om, sala on se celebrarà el certamen.
Al capdavant de Perifèrics hi ha Joan Jordi Miralles, Gerard Quinto i Isabel Casanova, membres de Cineclub i encarregats de donar forma al projecte. Com explicava Miralles, el nom de Perifèrics no és gratuït, busca una identitat pròpia que s'adequa tant al tipus de cinema que es projectarà: pel·lícules d'autor, poc o gens vistes; com a l'indret, Manresa: allunyada del rovell de l'ou de la capitalitat metropolitana. Una primera edició que té com a tema la «Mirada», com a definició d'un cinema atrevit tant a l'hora de crear-lo com de visualitzar-lo. Una «declaració d'intencions» del festival.
De fet, com explicaven ahir, «explorar cinematografies» forma part de l'ADN dels membres de la junta de Cineclub, que «transiten» per festivals. I aquesta mostra, que es mantenia «guardada al rebost», permetrà, precisament, «rescatar petits tresors que passarien desapercebuts».
Aquest «aparador», que inclourà com a plat fort l'estrena a Manresa de la premiada Liberté, del sempre controvertit Albert Serra, neix amb vocació de «continuïtat», remarcava ahir Miralles. I, si és possible, de creixement, amb la participació, «d'escoles de cinema, més retrospectives i més seccions experimentals». Per a Miralles, «és un bon moment per impulsar una mostra com aquesta a Manresa: tenim un públic que ens fa confiança, que segueix les sessions de Cineclub i les seves propostes, com Visuals. Sense oblidar el bon moment de creació, amb el recorregut, per exemple, de 7 raons per fugir».
Quatre llargs i cinc curts
La primera mostra inclourà quatre llargs i cinc curts, repartits en tres dies. Com a «Films d'autor», Perifèrics proposa tres títols: Els camps magnètics, de Lluís de Sola (Barcelona, 1980), que inaugurarà divendres 13 la mostra; i Young & Beautiful, de Marina Lameiro (Iruñea, 1986) i Liberté, d'Albert Serra (Banyoles, 1975), que es podran veure diumenge dia 15. Dissabte, en la secció «Experimental», es projectaran cinc curts: Un encanteri (2014) i Llocs on amagar un cos (2018), de Lluís de Sola; Doomburup (2019), del manresà Oriol Segon, i l'estrena d' Under Gods (2020), d'Andrea Fernández i Nuno Pessoa. De Fernández també es podrà veure El recuerdo del rostro (2019). Finalment, en la secció «Retrospectiva», també dissabte, els promotors de Perifèrics han triat el cineasta francès Philippe Grandrieux (Saint Etiènne, 1954), «poc conegut a les sales comercials, sí als circuits alternatius. Un cineasta a reivindicar per la seva manera de fer cinema, per la seva direcció d'actors, per la seva narrativa visual», apunta Miralles. De Grandrieux es podrà veure Sombre (1998), un film que no va arribar a les sales de l'Estat en la seva estrena.
Col·loquis i concert
Totes les sessions tindran una presentació i posterior col·loqui amb els directors. Fins ahir hi havia confirmada la presència dels realitzadors dels curts, de Lluís de Sola i d'Albert Serra. Un moment per conèixer, remarcava Miralles, per saber com es fa cinema al marge de la indústria; produccions de baix cost que tiben d'«imaginació i creativitat». Si els col·loquis serviran per posar en contacte el públic i els creadors, Perifèrics farà una altra proposta als espectadors: reunir-se dissabte a la nit (23.30 h) a la sala El Sielu per escoltar el «folk-punk» de la banda Matagalls, un grup transcomarcal ubicat al Baix Montseny. Amb entrada gratuïta.
