És cert que Onward no fa la pinta d'haver-se de convertir en un clàssic instantani com sí han aconseguit altres produccions de Pixar, però aquesta aventura animada és l'enèsima demostració que la companyia té un do a l'hora de parlar de les emocions i d'interpel·lar l'espectador adult. El sua autor, Dan Scanlon, ja havia dirigit la infravalorada Monstruos University
Onward , que s'estrena en versió catalana, se situa en un món fantàstic habitat per tot tipus de criatures sobrenaturals. Però per més que se sentin diferents, perquè tenen clar que allà fora hi ha éssers molt més terrenals, els germans protagonistes, Ian i Barley, saben que els falta alguna cosa essencial: la màgia. Sí, són éssers fantàstics, però no hi ha màgia, i estan convençuts que aquesta seria la clau per poder tornar a passar un dia amb el seu pare, que va morir fa tant de temps que ja no conserven una imatge nítida d'ell. Així, els dos germans emprenen un perillós viatge a la recerca de la màgia, que els permetrà conèixer-se molt millor a ells mateixos.
Al costat del seu embolcall tècnic, de nou tan enlluernador que desarma, Onward brilla pel seu esforç per configurar un imaginari propi que la situï en una òrbita diferent de les darreres produccions de Pixar. És justament aquest intent el que probablement convertirà la pel·lícula en una corredora de fons, perquè no sembla que, de manera instantània, s'instal·li en l'imaginari col·lectiu. Tant hi fa, és un film absolutament recomanable amb un gran planter de veus originals (Tom Holland, Chris Pratt, Julia Louis-Dreyfus, John Ratzenberger, Octavia Spencer) i una magnífica banda sonora de Jeff i Mychael Danna.
