Passaven deu minuts de dos quarts de nou del vespre quan Manel Camp i Jordi Camp apareixien a l'escenari del Vermell ovacionats per la setantena de persones que divendres omplien el local. El concert donava el tret de sortida a la sisena edició del Festival de Jazz a Manresa, que s'allargarà fins al 29 de març. L'arrancada va ser brillant.
No era la primera vegada que Manel Camp participava al Festival de Jazz de Manresa, ja ho va fer a piano sol i l'any passat acompanyat de Gemma Abrié. Divendres li va arribar el torn de fer-ho amb el seu germà Jordi Camp, un duet fins ara inèdit. Tot i haver tocat moltes vegades junts, era el primer cop que els dos instrumentistes es presentaven en aquest format i, per la rebuda del públic, esperem que no sigui l'última. Mai abans havien estat tots dos sols dalt d'un escenari i tocant un repertori com el que divendres van oferir.
«Habitualment toquem obra nostra, però avui farem un repàs dels estàndards més coneguts i emblemàtics i, sobretot, els que ens venen molt de gust tocar, per intentar donar-los una forma diferent i buscar una manera divertida d'interpretar-los».
A un costat de l'escenari, Manel Camp al piano, il·luminat per la tauleta tàctil que va col·locar just al seu davant. A l'altra banda, Jordi Camp al contrabaix, que va demostrar un gran sentit de l'humor des del primer moment: «La gent normalment es posa les ulleres per tocar, jo me les trec».
Diversitat d'estils
Els dos músics van començar amb un estàndard de Cole Porter i van anar intercalant les presentacions dels temes que tocaven, ara el Manel, ara el Jordi. Jazz, blues, diversos estils i versions personals d'autors tan emblemàtics com Charles Mingus, Miles Davis, Richard Rodgers o Herbie Hancock.
La complicitat a l'escenari es feia evident en cada gest, en les mirades i en la interpretació. El públic ho va assaborir i els aplaudiments espontanis van anar succeint durant el concert. «Nosaltres a l'escenari ens ho passem bé i veiem que vosaltres també», va dir el Manel.
Després d'una hora de concert, s'acomiadaven. «En farem una més abans de marxar», va dir un Manel Camp visiblement emocionat. «Gràcies per haver vingut, gràcies per escoltar-nos i gràcies per aplaudir-nos. És fantàstic tocar en aquest espai, i amb vosaltres és un goig». Un últim bis i una imatge final amb els dos germans abraçats davant d'un públic entregat.
