09 de març de 2020
09.03.2020

Inhaler: Mencionar o no que són sang d'U2

Els primers passos d'aquesta jove banda de Dublín poden portar directament cap als primers anys vuitanta del segle passat, però aspiren a fer cançons sense data, atemporals

09.03.2020 | 12:57
Imatge de la jove banda de Dublín

Inhaler és una jove banda de Dublín. Probablement, de fet, és l'única de la capital irlandesa que prefereix no parlar d'U2 en les seves entrevistes per un petit detall amb la importància justa: el seu cantant, Elijah Hewson, és fill de Paul David Hewson, un altre cantant conegut literalment per tothom com Bono.

Sorgeix aquí, per tant, l'eterna necessitat si es fes valer pels seus propis mèrits, que fins ara són un grapat de senzills com It won't always be like this, My honest face o We have to move on. Purito post punk dels vuitanta que recorda a Joy Division i que ens porta de nou a U2, perquè en els seus primers passos també sonaven als de Ian Curtis.

Influència per a dues generacions de cantants en la família Hewson, en definitiva, com concedeix Elijah –també guitarrista–, qui fa broma somrient en assegurar que la seva banda, Inhaler, arriba «com d'un altre temps» i que ha tocat, recentment, a la sala Shoko de Madrid i a la Razzmatazz 2 de Barcelona.

«És la música amb la qual estem més connectats», prossegueix mentre assenteixen els seus col·legues Robert Keating (baix), Ryan McMahon (bateria) i Josh Jenkinson (guitarra). I afegeix: «No puc realment explicar-ho, però tenim molta influència de bandes com The Stones Roses o Joy Division, però també The Strokes o coses així. Ens acostem a la música d'una manera molt natural».

Bandes de guitarres
Riuen els quatre músics en admetre que els agrada ser una banda de guitarres ara que «no estan de moda», amb el bateria Ryan McMahon plantejant que per a ells és «emocionant» que aquest tipus de grups a la vella usança «no siguin populars en aquest moment», en haver estat desplaçats pel hip-hop, els djs, la música urbana i llatina.

«Sentim part d'una espècie de moviment que es mou en aquesta direcció», postil·la McMahon, mentre que Elijah remarca que «hi ha moltes bones bandes de guitarres al Regne Unit ara mateix, com Shame o els irlandesos Fontaines DC». «La gent encara se sent atreta per la música de guitarres, no importa que dècada sigui, es tracta que sigui honesta i emocionant», remata.

Afirma rotund llavors el vocalista que ells estimen «tot tipus de música», per la qual cosa encara que, efectivament, els seus primers passos poden portar directament cap als primers anys vuitanta del segle passat, estan «oberts» a evolucionar cap a on acabin anant, amb una única consigna: «Aspirem a fer cançons sense data, atemporals».


Gira europea
En una constant activitat durant els últims mesos, es mostra el quartet encantat d'haver arribat a l'assolellada Espanya després d'una gira pel Regne Unit. «És un gran canvi», llança divertit McMahon provocant els riures de la resta, abans que Elijah es posi seriós: «És la nostra primera vegada tocant a Espanya i seguirem per Europa. Això és un somni fet realitat. És màgic. Estem descobrint tot això junts com un clan».

Preguntats per la mena de públic que està acudint als seus concerts, McMahon es limita a assenyalar que la resposta «està sent molt calorosa i positiva, millor que mai a tot arreu», evitant comentar que els fans d'U2, bastant majors que ells, són els que estan responent abans a les seves composicions.

En la mateixa línia aprofundeix Elijah, qui destaca que la recent gira pel Regne Unit ha estat «increïble, amb entrades esgotades en gairebé cada concert». «Ens assegurem que la gent vulgui tornar a veure'ns», postil·la, per a després assegurar que els mou la determinació de fer els «millors concerts que hagin fet mai».

Al mateix temps, avancen que estan treballant en el que serà el seu àlbum de debut, però sense cap pressa. «Vivim en una època diferent. Sam Fender va treure un munt de senzills abans de l'àlbum», apunta Elijah, qui malgrat tot defensa que els discos «són encara importants».

«És una nova era. La manera en la qual la gent consumeix música és molt diferent, així que es tracta de mantenir-los interessats i els senzills són una bona via per a aconseguir-ho», reflexiona el cantant, abans que el baixista Robert Keating assenyali que «tenir un àlbum és part d'estar en una banda».

Finalment, de cara al futur fan broma amb totes els somnis que aspiren a aconseguir. «Molaría ser número 1, clar», confessa entre riures Elijah, mentre que McMahon afegeix que «fer bones cançons seria una cosa realment genial». El guitarrista Josh Jenkinson, poc parlador, per part seva, destaca que tot el que diuen els altres li sona de meravella.

«Ara mateix estem centrats en la gira –que els portarà a Espanya el juliol dins del Bilbao BBK Live. Vivim el moment i ja veurem demà. No sabem quant durarà això i ho estem gaudint plenament», conclou Elijah, que no es deslliura de la pregunta final sobre la feliç banda del seu pare: «Ja que no parleu d'ells, tampoc escoltareu U2 mai més d'ara endavant?» I respon jocós: «Per què no? Són una bona banda».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.