Joan Fuster va dir que la política, si no te la fas tu, te la faran els altres. I amb la història passa el mateix. Per evitar que les especulacions i les tergiversacions campin lliurement, vuit historiadors han unit forces en el llibre Pseudohistòria contra Catalunya per combatre les teories de dos bàndols oposats: l'espanyolisme més ranci i l'Institut Nova Història que assegura, entre altres qüestions, que Colom era català. Coordinat per Cristian Palomo i Vicent Baydal, el volum, en el qual també escriuen Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Albert Velasco, es presenta avui a Manresa, en un acte organitzat pel Centre d'Estudis del Bages.

«De tant en tan la historiografia catalana publica obres que refuten tergiversacions espanyolistes que menyspreen la història de Catalunya», explica Cristian Palomo, que avui serà al Casino al costat de Sànchez i Fornés, «però no contra les tesis de Nova Història, que es creia que calia ignorar i esperar que la gent s'adonés que són una enganyifa. Al final s'ha vist que no seria així i vam creure que calia rebatre-les a través d'un llibre».

L'Institut Nova Història liderat pel filòleg Jordi Bilbeny propugna la catalanitat de figures de gran relleu com Colom i Cervantes i sosté que Catalunya va ser una potència mundial però es desconeix el seu abast perquè aquesta realitat va ser esborrada de la història per una gran tasca de destrucció i falsificació documental ordenada per l'Estat espanyol. L'entitat ha estat sovint en el centre de la polèmica pels qui consideren que les teories que defensa no són sinó simples conjectures sense fonament. Un posicionament al qual l'any passat es van afegir ERC i el PSC, acusant l'INH de practicar la pseudohistòria i, per tant, de no fer cap mèrit per rebre subvencions públiques.

Conscients que des de l'àmbit acadèmic no sempre hi ha prou cura a divulgar el coneixement, i per aquest motiu les respostes a grans preguntes com ara des de quan existeix Catalunya s'emeten des de tribunes polítiques o mediàtiques alienes al rigor històric, els vuit especialistes van decidir fer Pseudohistòria contra Catalunya per posar els punts sobre les is i respondre a Bilbeny.

Un dels temes estrella de l'INH és la catalanitat de Colom, que per a Palomo «és el cavall de Troia» a través del qual les tesis d'aquesta institució han anat penetrant en diversos sectors de l'independentisme català. «No entrem en el debat de la identitat de Colom», explica Palomo, «sinó que aportem proves per desmentir que Colom fos qui diu Bilbeny que era, el català Joan Colom i Bertran. Està documentat que aquest senyor ja era mort el setembre del 1477».

A més, en el centenar de pàgines dedicades al tema, també es refuta l'objecció de Bilbeny sobre la mort de Joan Colom: l'impulsor de Nova Història argüeix que la documentació en realitat parla de mort civil. Però els autors també invaliden aquest gir argumental. «És esperpèntic, però Bilbeny fa vint anys que repeteix aquestes idees i hi ha gent que les hi compra», conclou.

«El problema és que hi ha gent que pot escoltar el que es diu des de Nova Història i, si li presenten documents, tot plegat els pot semblar versemblant perquè els manquen les dades que nosaltres aportem al llibre», apunta Palomo, que assenyala alhora que «hi ha polítics i mitjans de comunicació que han donat molta corda a l'INH» per donar suport a les aspiracions nacionalistes «menystenint la història catalana pròpia, molt més colpidora, per la catalanització de la literatura i les gestes imperials castellanes».

El llibre, però, no només ataca les tesis de Nova Història, també es fixa en la historiografia que justifica la grandesa de la nació espanyola. «Hi ha molta gent que va rebre l'educació durant la dictadura i la història que li van explicar és la rància franquista: el poble castellà és un poble de grans gestes mentre que el català no té història», anota Palomo, i afegeix que «en l'altre cantó hi ha la gent que canvia el marcador ètnic» per enaltir les glòries catalanes en detriment de les castellanes.

Per als vuit autors, a més, el llibre que avui es presenta és una reivindicació de la història ben feta. «Sovint pensem que la dignitat s'acaba en els nostres avis, en la guerra civil», avisa Palomo, «però els que hi van ser abans també tenen dret a una memòria digna, o sigui, feta amb rigor», subratlla.