10 de març de 2020
10.03.2020

Miriam Ponsa, Pere Miró, Jordi Fàbregas i Benigne Marquès, premiats amb la Creu de Sant Jordi

El llistat de 30 personalitats i 15 entitats inclou l'Orfeó Nova Solsona, en l'any del seu centenari i l'anoienc Taller Àuria

10.03.2020 | 16:12
D'esquerra a dreta: Miriam Ponsa, Benigne, Jordi Fàbrega i Pere Miró

Les Creu de Sant Jordi del 2020 distingiran el treball dels manresans Pere Miró i Míriam Ponsa, del sallentí Josep Fàbregas, de l'arxiver del bisbat de la Seu d'Urgell, Benigne Marquès, i de dues entitats més de les comarques de l'àmbit de Regió7, la igualadina Taller Àuria i l'Orfeó Nova Solsona, que enguany celebra el seu centenari. En la llista d'una trentena de guardonats destaquen l'artista Miquel Barceló, l'actriu Imma Colomer, la coreògrafa Sol Picó, els germans Roca, Pallassos Sense Fronteres, la pilot de motos Laia Sanz i els pares de Guillem Agulló per la seva lluita antifeixista, seran distingits amb una Creu de Sant Jordi 2020.També es destaca el paper de 15 entitats per la tasca que duen a terme i per la defensa de la identitat en el pla cívic i cultural. L'elecció, que també inclou noms com l'economista Jordi Galí, el dirigent esportiu Pere Miró pel seu paper en els Jocs Olímpics de Barcelona, la dissenyadora Míriam Ponsa o l'Economuseu de les Valls d'Àneu, preserva la paritat de gènere i la representació territorial.

La llista la completen la pianista, pedagoga i compositora Àngels Alabert, el doctor enginyer industrial Josep Amat, la pintora i gravadora Roser Bru, la historiadora Martina Camiade, la biòloga Purificació Canals, el poeta Antoni Canu, la bioenginyera Teresa Capell, l'historiador de l'art Eduard Carbonell, la lingüista Maria Josep el sociòleg Joan Estruch, el músic i activista cultural Jordi Fàbregas, l'assistenta social Rosa Maria Garriga, el músic i orguener Gerhard Grenzing, l'arxiver Mossèn Benigne Marquès i Sala, la directiva i empresària Anna Mercadé, el pedagog Jordi Monés, l'educador Josep Maria Monferrer, el filòleg Josep Maria Nadal, la pianista i compositora de sardanes Montserrat Pujolar, el filòleg Joan Ramon Resina i l'endocrinòloga Carme Valls.

A Jordi Fàbregas i Canadell, music i activista cultural, se'l reconeix "per la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i pel seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d'arrel tradicional", segons destaquen els responsables del premi. També destaquen la  seva aportació en la creació i consolidació d'esdeveniments musicals com el Festival Tradicionàrius, els Saraus de Primavera, la Mercè Folk o el Mercat de la Música Viva de Vic, i com a impulsor de la creació dels grups més destacats del panorama de la música tradicional i popular. Fàbregas, en el seus inicis va ser ànima del grup Cosas i més endavant Pont d'Arcalís.   

Del manresà Pere Miró i Sellarés, el jurat en destaca la promoció de l'excel·lència en el món de l'esport i, molt especialment, en l'olimpisme i en la solidaritat olímpica. En destaca, també, que "acumula una dilatada trajectòria a escala internacional que el relaciona directament amb l'èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb la celebració dels Jocs Paralímpics o com a facilitador de la participació dels països amb menys recursos en certàmens esportius internacionals". I que "ha excel·lit com a ambaixador del respecte, la tolerància, la solidaritat, la pau i la democràcia".

La dissenyadora manresana Miriam Ponsa ha estat reconeguda per la seva "contribució a la renovació i la innovació en el món del disseny i de la moda tèxtil del país". El jurat també destaca que "ha sabut combinar la recerca de nous llenguatges estètics amb la difusió de valors compromesos socialment com el treball digne i en equip, la producció de proximitat, el foment de la feina artesanal, la sostenibilitat ambiental, l'aprofitament dels recursos, o el lligam indestriable entre la creació d'autor i la cultura del territori".

I Benigne Marquès i Sala, arxiver del Bisbat d'Urgell, ha estat un home clau en la "preservació i divulgació de la cultura catalana que l'ha convertit en un referent intel·lectual". Marquè és fundador de la Societat Cultural Urgel·litana i secretari de la revista Urgellia que dirigeix des de la Seu d'Urgell, i "ha fet importants contribucions al coneixement de l'època antiga del Bisbat d'Urgell amb notables descobertes de documentació inèdita", segons ha destacat el jurat. El responsable de l'Arxiu Capitular i Diocesà d'Urgell ha estat "un autor prolífic i ha treballat intensament en la recerca i difusió de les arrels culturals i històriques de la diòcesi d'Urgell i de Catalunya".

A més , el Govern també ha aprovat atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, a les entitats Aire Nou de Bao pel seu quart de segle de compromís amb la llengua i la cultura catalanes a la comarca del Rosselló; l'Associació Recvll Blanes pel centenari de la revista i la creació dels premis literaris; les Aules d'extensió universitària per a la gent gran de la UB; la Banda Municipal de Música d'Alcanar pels seus 175 anys; l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu; la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC); la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró; Pro Discapacitats Fundació Privada Terrassenca; la Fundació Sanitària Sant Pere Claver; l'Associació Cultural del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre; la Fundació Privada Hospital de Campdevànol, l'Orfeó Nova Solsona; i el Taller Àuria.

Entre les entitats guardonades, l'Orfeó Nova Solsona rep la distinció per la seva "contribució a la propagació dels ideals cívics, ètics i estètics de la música coral, la tradició musical catalana i la cançó popular, com a base i essència de la música nacional". L'orfeó ceelbra enguany el centenari i té una llarga trajectòria de participació "en nombroses iniciatives culturals locals, nacionals i internacionals, i ha col·laborat amb reputades personalitats del món musical".

I de Taller Àuria, el promotors dels guardons en destaquen "la seva valuosa tasca social al llarg dels més de 30 anys de trajectòria, en què com a empresa cooperativa d'economia social ha ofert suport a les persones amb especials dificultats, risc d'exclusió social o vulnerabilitat a la ciutat d'Igualada". L'entitat anoienca "ha esdevingut un veritable referent tant a Igualada com al país, pels valors de solidaritat, progrés i igualtat, i pel compromís d'oferir i generar oportunitats de creixement personal i de transformació social".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.