10 de març de 2020
10.03.2020

Quan el món artístic i el feminisme dialoguen

La llibreria Papasseit de Manresa reuneix quatre creadores que reivindiquen el paper de les dones en el sector cultural

09.03.2020 | 22:00
Laia Martínez, Marta Marsiñach, Natàlia Lloreta i Marta Flotats

«No hi ha barrera, pany ni for-rellat que puguis imposar a la llibertat de la teva ment». És una de les brillants frases de Virginia Woolf, l'escriptora que es va arriscar a assenyalar les injustícies que patien les dones a principi de segle XX. Enmig de les prestatgeries plenes de llibres de la Papasseit de Manresa, es reconeix una fotografia de l'autora emmarcada a la paret. El seu rostre semblava dibuixar un somriure dissabte durant la cita Amb veu de dona, en la qual quatre artistes van alçar la veu i van defensar l'art amb perspectiva de gènere.

La poesia de Laia Martínez, les cançons de rap de les cantants Marta Marsiñach (la Kurda) i Marta Flotats (Nyest) i la sessió de música feta per dones amb la discjòquei Natàlia Lloreta van captivar el públic juvenil de la llibreria que es preparava per viure la jornada del Dia de la Dona.

Les quatre artistes convidades practiquen disciplines artístiques diferents però presenten històries paral·leles i una mateixa mirada envers la necessitat de reivindicar la presència de les dones a l'escena cultural. A través de l'art, qüestionen els estereotips femenins, l'amor romàntic i el masclisme dominant a la societat.

En el transcurs de les actuacions, les artistes desitjaven que tant de bo en el futur els actes que donen veu a les dones ja no facin falta i dirigien la mirada al retrat de Virginia Woolf, l'escriptora que cent anys enrere lluitava per la mateixa causa.

Laia Martínez, poetessa: «La poesia té el poder de canviar la formar de mirar i comprendre el món»


Una venus vista des d'un altre punt de vista. És la imatge que suggereix el poemari V enus volta, la darrera obra de la poetessa Laia Martínez (Berga, 1984). L'escriptora i traductora, més coneguda com a Laia Malo, capgira al llarg dels poemes l'amor romàntic i planteja la necessitat d'estimar bé i conèixer-se a una mateixa. Martínez apunta que la poesia té el poder de desenvolupar noves formes de mirar i entendre el món, en un moment en el qual la lluita feminista creix.

«La força de la poesia s'esdevé quan és un art de carrer, capaç d'arribar a tothom de la forma que ho aconsegueix la música», sosté la poetessa. En aquest sentit, busca la sonoritat de les paraules a dalt de l'escenari amb Jansky. Un duet de música elecrònica que proposa una combinació de la poesia de Laia Malo i la música de Jaume Reus.

El seu amor per les paraules ve de lluny, de quan encara era una nena i corria per Navàs. De jove va decidir batre les ales i volar per conèixer ciutats com Londres. Ara viu a la vora de mar, a Mallorca.

Marta Marsiñach, rapera: «Cada vegada hi ha més dones raperes que llancen un missatge feminista»


«Hoy somos las mismas, más empoderadas, luchadoras ambiciosas, no somos princesas, más bien inadaptadas, a veces rechazadas por decir las cosas claras...». Es tracta d'un fragment de la cançó de rap Las reinas del chanchullo de Marta Marisiñach (Manresa, 1987). Va néixer a la capital bagenca però ara se sent arrelada al Raval, el barri on practica allò que més l'apassiona, l'art de rapejar.

La cara més social d'aquest l'estil de música la fascina. Les primeres lletres que escrivia ja accentuaven qüestions socials i de gènere. Va decidir llançar els seus primers vídeos rapejant a la plataforma Youtube. Sense pensar-s'ho, les seves actuacions s'han fet populars i ha començat a actuar pels escenaris. La Kurda és el nom artístic que la distingeix i amb el qual pretén tenir un record per les dones del Kurdistan.

«El rap és un estil capaç d'arribar a molta gent jove i, per aquest motiu, és important que a l'escena hi hagi dones que parlin sobre el món actual», defensa. La cantant destaca que cada vegada hi ha més veus femenines que llancen un missatge feminista.

Natàlia Lloreta, discjòquei:«La història de la música ha deixat moltes compositores a l'ombra»


Des de Sophie Tucker, passant per Nancy Sinatra fins a Billie Eilish. A la discjòquey Natàlia Lloreta (Talladell, 1979) li agrada repassar la història de la música a través de les dones intèrprets i compositores, que sovint han quedat a l'ombra en els llibres d'història. Lloreta es dedica al món de la comunicació, però una de les seves aficions és punxar música als locals. Destaca que les sessions de música són una oportunitat per rescatar els noms de les dones que resten injustament oblidades.

Quan es posa al davant del públic, li agrada recordar la història de la cantant, comediant i actriu Sophie Tucker. «Era una artista que no encaixava en els cànons de bellesa de principis de segle XX. Aleshores van decidir convertir-la en una comediant pintant-la de negre durant les seves actuacions», explica.

Lloreta recorda que la història de la música s'ha de mirar en global, tenint en compte les compositores i els compositors, «sinó es perden detalls imprescindibles». Destaca que algunes d'elles van ser autèntiques pioneres de la lluita feminista i s'han de reivindicar.

Marta Flotats, rapera: «El rap és un estil de música estretament lligat als moviments socials»


«El rap em permet expressar allò que em surt de les entranyes. Busco denunciar les injústicies socials i la violència de gènere a través de les lletres», explica la rapera Marta Flotats (Barcelona, 1998). L'artista lamenta que, dins del món del rap, el monopoli sempre l'han tingut els homes i, per desgràcia, alguns d'ells difonen un missatge misogin. «Però els temps canvien i cada vegada hi ha més dones amb ganes de rapejar i llançar un missatge diferent», remarca.

Flotats explica que el rap, en la seva essència, és un estil estretament vinculat als moviments socials. Tant ella com Marta Marsiñach, amb qui sovint actua, acudeixen a desnonaments que es produeixen al barri del Raval «per estar al costat de les persones que pateixen la injustícia», destaca.

Els seus primers passos en el món del rap van començar al carrer. «Ens ajuntàvem amb un amic i ens posàvem a cantar a les places de Barcelona», explica. Dels carrers han saltat als escenaris de les sales de concerts. No obstant, confessa que el carrer és on se sent millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.