La corredora manresana Núria Picas, com viu una posta de sol a la muntanya? I com ho han traslladat a les partitures o al full en blanc els grans compositors i poetes? Què hi ha darrere els tòpics? La resposta la trobaran en les paraules de l'esportista i en la música de peces tradicionals catalanes i d'autors com Schumann, Liszt, De Severac, Toldrà, Enya... Núria Picas: Andante con moto, que es podrà veure aquest diumenge (18 h), al teatre Conservatori, és un concert-entrevista que uneix mons que, aparentment, conviuen als antípodes. Però no s'estranyin perquè els muntatges de La Fàbrica de Lied, associació que lidera el tenor Jordi Mas i que produeix el concert, no són recitals clàssics. Com aquest.

A l'escenari hi haurà la corredora de muntanya acompanyada d'una altra manresana, la pianista Viviana Salisi, la soprano Elena Mateo, el cor de dones Lutiana, d'Arbúcies i, en aquesta ocasió, la Coral Eswèrtia del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, amb la direcció de Quim Riumalló. Ahir, Picas, Salisi i el president del cor manresà, Enric Alegre, van presentar la «convesa il·lustrada» que es farà al Conservatori i que pretén saber, a través d'una «persona carismàtica, 'top' en el seu camp, com la Núria, si tots aquests tòpics sobre les muntanyes que surten a les cançons són veritat», subratllava la pianista. A les respostes de Picas li seguiran les interpretacions musicals.

Com explicava Salisi, l'objectiu de La Fàbrica de Lied, és oferir recitals de cançó-concert en indrets on no solen arribar, com el Montseny -el seu camp base-; donar «visibilitat a artistes de Km0» i posar en contacte disciplines diferents. En aquest cas, l'experiència d'una corredora de muntanya i, en anteriors, la de perfumistes (el concert aromàtic La rosa groga als llavis, de Papasseit i Toldrà) o la de metereòlegs ( Viatge d'Hivern (Winterreise) de Franz Schubert amb Alfred Rodríguez Picó.

Tot i que el projecte la va «sorprendre molt a l'inici», explicava ahir Picas, ràpidament hi va trobar una relació: «la música és molt important per a mi, tant en l'àmbit privat com quan faig el que més m'agrada, les curses de muntanya. La música té més poder curatiu que l'ibuprofè quan et fa mal tot el cos». Aquest concert-entrevista, que ja s'ha fet en diferents localitats del Montseny, acaba reunint, explicava Salisi, «un públic molt heterogeni, segurament pel seu format peculiar». Una «barreja» d'«amants de la música clàssica», fans de l'esport i seguidors d'una corredora d'elit, explicava Salisi.

Tant la pianista com l'esportista van remarca els seus vincles familiars amb el Centre Excursionista del Bages i la «il·lusió» per la participació de la Coral Eswèrtia, que oferirà, va dir Alegre, un recull de «cançons tradicionals de muntanya» que remetran a la infantesa i joventut. El repertori, d'autors del segle XIX i principi del XX i amb cançons poc habituals, permetrà veure, segons Salisi, que les respostes de Picas, més que desmentir tòpics, «van molt lligades a les diferents maneres de viure la muntanya». De la reflexió al sentiment bucòlic, de l'observació a les experiències físiques. Del cos a la ment.

? Núria Picas: andante con moto: 15 ? (12 amb el carnet d'El Galliner, majors de 65 anys, menors de 25 i escoles de música). Taquilles i www.kursaal.cat.