14 de març de 2020
14.03.2020

Un llibre revela que les urnes de l'1-O es van aplegar a Santpedor i les paperetes a Navàs

«La revolta del poble», del periodista santjoanenc Aleix Solernou, explica per primer cop com es va introduir el material a la comarca

13.03.2020 | 23:33

El periodista Aleix Solernou (Sant Joan de Vilatorrada, 1995) explica en el volum La revolta del poble, que dimarts arribarà a les llibreries publicat pel segell berguedà Edicions de l'Albí, que les urnes que es van fer servir a la comarca del Bages pel referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017 es van concentrar a Santpedor per ser repartides posteriorment per la comarca, mentre que les paperetes i els sobres van estar a Navàs abans d'escampar-se pel territori. Sense revelar els noms dels dos principals implicats en l'operatiu, Solernou apunta que «la distribució del material es va fer pocs dies abans del dia de la votació i, en el cas de Manresa, les urnes van arribar la nit abans».

La revolta del poble, que es presentarà en diverses poblacions del Bages abans de Sant Jordi, si les mesures excepcionals preses per evitar el contagi de la Covid-19 no ho eviten, és la crònica dels convulsos dies viscuts al país entre el 20 de setembre i el 3 d'octubre a partir d'una setantena de testimonis. L'autor ha volgut donar la veu al record, els sentiments i les emocions que encara avui, més de dos anys després, desperta la memòria d'aquelles jornades cabdals en la petita però intensa història del procés català.

«Em preguntava com van arribar les urnes a les escoles i els centres de la comarca, perquè per explicar l'1 d'octubre cal anar més enrere», indica Solernou, que es va emmirallar en el treball fet per Laia Vicens i Xavier Tedó al supervendes Operació Urnes. «No va ser fàcil, però de mica en mica vaig poder estirar el fil fins arribar a les dues persones que hi havia al capdamunt de la piràmide», afegeix. La investigació ha permès a l'autor refer el trajecte de les urnes, els sobres i les paperetes i certificar que, abans de repartir-se, els contenidors es van concentrar en un magatzem de Santpedor i el material de paper es va guardar a Navàs.

En l'esmentat llibre de Tedó i Vicens, es va donar notorietat a la figura d'un home, en Lluís, un nom figurat, que va pagar les urnes i va activar l'operatiu mantenint-se sempre en l'anonimat. Des de territori francès, les catorze mil caixes es van anar introduint clandestinament a Catalunya a través d'un sistema piramidal. «L'èxit de l'arribada de les urnes i, per tant, del referèndum, van ser les cadenes de confiança», explica el reporter bagenc. Durant aquells dies, «hi va haver gent que, sense esperar-s'ho, rebia una trucada en què se li demanava si volia participar en l'organització del referèndum. Hi va haver persones que van dir que sí, i d'altres que no. Aleshores, un altre dia, rebien una altra trucada dient-los que, tal dia i tal hora, anessin a tal lloc i portessin el cotxe, per posar un exemple».


Una estructura piramidal

D'aquesta manera, es va anar establint una estructura piramidal en la qual les diferents parts de la cadena desconeixien qui hi havia per sobre i per sota, excepte aquells amb qui es contactava directament. «A partir del 20 de setembre hi va haver una persecució del material electoral molt forta per part dels cossos policials espanyols, s'havia d'anar amb molta cura», rememora Solernou: «Durant aquell setembre, van entrar en diverses empreses, impremtes, mitjans de comunicació i altres locals». El balanç de la recerca policial, com ja és sabut, va ser de milers i milers de paperetes –fàcilment reproduïbles– requisades i cap urna localitzada.

«Les dues persones que es van fer càrrec de l'operatiu al Bages tenien una llista mental de gent que els podia ajudar en cada municipi», apunta Solernou, qeu remarca que no hi havia els noms en cap paper per evitar que pogués caure en mans alienes a l'organització del referèndum. «En el llibre no dic el nom d'ells dos per no posar-los en un compromís», avisa el santjoanenc, «de la mateixa manera que no desvelo la identitat de cap de les persones que m'han servit com a font». De cara al lector, cadascun d'aquests ciutadans surten en el relat amb el nom d'alguns dels presos polítics i exiliats.

La revolta del poble és una crònica vivencial de la tardor del 2017 que Solernou va voler acompanyar, com a primer capítol, de la recerca del camí que van recórrer les urnes. Un altre dels detalls que exposa l'autor és que «per evitar que aixequés sospites un trànsit de gent superior a l'habitual en els punts on hi havia les urnes i les paperetes, hi havia persones que van agafar tot el material corresponent a una àrea concreta. Per exemple, hi va haver un responsable del Bages sud que es va encar-regar de repartir les urnes per Sant Vicenç, Castellgalí...».

Tot aquest moviment es va iniciar «pocs dies abans del referèndum», i hi ha persones que van tenir les urnes a casa seva custodiades fins al moment de dur-les als punts de votació. «Tot l'operatiu estava molt ben estructurat», conclou Solernou.


Fotografies de Regió7

El llibre dedica un capítol a cadascun dels quatre municipis del Bages on va anar la Guàrdia Civil a intentar requisar les urnes, Callús, Fonollosa, Castellgalí i Sant Joan de Vilatorrada, tot i que també parla d'altres localitats donant sempre la paraula a persones que van viure aquella diada en primera persona. «Parlant amb la gent, ens hem fet uns tips de plorar», confessa Solernou, «ha quedat l'emoció i, també, la ràbia».

La revolta d'un poble és una extensa narració a l'entorn de l'1 d'octubre que inclou fins a 240 fotografies, moltes d'elles inèdites. Extretes de diverses fonts, moltes d'elles procedeixen de l'arxiu de Regió7. Solernou va viure aquella jornada dominical com a reporter d'aquest diari i les seves imatges han estat premiades en diversos certàmens.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.