«Bona nit, Manresa. Som Suka Sound. Esperem fer-vos gaudir d'una bona estona». Aquesta podria ser la presentació d'un grup o d'un DJ en una sala de festes d'un divendres qualsevol a la nit... abans del confinament pel coronavirus. Però, en realitat, aquesta salutació es va poder escoltar ahir a la nit, dimarts, des del balcó d'un tercer pis al carrer Balmes de Manresa. Marc Subirana i el Martí Castelló, de 16 anys, ho tenien tot a punt per trencar el silenci en una ciutat deserta. Per tercera nit consecutiva. Amb música. La que punxaven des del balcó de casa del Marc. Una sessió de DJ reparada quan es pon el sol. Amb espectacle de llums inclòs. Verd, vermell, blau. I fum. I les cançons. L'aperitiu, el remix d'Oques Grasses, In the night, i per entrar en matèria el tema de la Raíz, Entre poetas y presos.

I, a banda dels veïns, als balcons o finestres, al carrer només hi havia els únics espectadors possibles a aquelles hores: els amos i mestresses de gossos que sortien a passejar les mascotes i que durant breus minuts s'aturaven a gravar dos nois en un balcó que punxaven Txarango, La Pegativa, Bruno Mars, Imagine Dragons o Auxili: era l'única escena que trencava l'estranya i anormal monotonia buida d'aquests dies al carrer. Que són, malgrat la frase feta, menys nostres que mai.

Ahir era la tercera nit que el Marc i el Martí instal·laven el seu equip al balcó: dos altaveus, una taula de so, una tapa de potència, dos focus mòbils i un ordinador. Munten, endollen i endavant. La primera nit, diumenge, van punxar unes dues hores, i l'aplaudiment i els llums del lot dels mòbils del veïns -oscil·lant al ritme de la música, com ahir- els va encoratjar a continuar: «Se'ns va posar la pell de gallina!». I això han fet. El Marc va veure les imatges d'Itàlia, amb gent cantant a l'ampit de les finestres o tocant un instrument al balcó de casa. Va ensenyar vídeos al Martí i van decidir que, una horeta al dia, quan es fes fosc, podien «animar el barri» un cop el confinament ja estava decretat, expliquen. Per als dos joves, «la música ajuda a fer comunitat. Hi ha gent sola a casa i és una manera de compartir entre tots una estona».

Ahir, però, casualitat o trucada d'algun veí, pel carrer Balmes va passar la Policia Local, que va aturar el cotxe i els va demanar que abaixessin la música: «Això sembla una discoteca i hi ha gent a qui molesta!». Una aturada de breus minuts entre el desconcert dels veïns (alguns a favor, segur; altres en contra, també) i la sessió, amb menys decibels, va continuar. Ho van fer just en el moment en què una noia que passejava el gos comentava per mòbil: «Han posat música, quina il·lusió!», i en comptes d'enfilar el car-rer va trencar per la cantonada de l'Ateneu les Bases per gravar el Marc i el Martí i l'improvisat espectacle de llum i so en un balcó de la seva ciutat un dimarts de març.

El Marc i el Martí són amics des de l'ESO, quan estudiaven al SINS Cardener, de Sant Joan. Voldrien muntar una empresa per dedicar-se a sonoritzar grups però, ara mateix, no tenen ni edat ni diners. Això sí, amb els estalvis s'han anat equipant amb una taula de so, per exemple, que els permet fer de DJ. Ja ho van fer amb la banda de l'institut, la SINS Band, i fa quatre dies van crear -il·luminació, càmera, direcció i edició- el videoclip del jove manresà Senyor Trap (Joan Flores). El Marc estudia primer de batxillerat artístic i escènic al Peguera i el Martí el grau mitjà d'imatge i so a l'IES Santa Eulàlia de Terrassa.

Deu o quinze minuts després de la visita dels agents, Suka Sound va plegar veles i va demanar disculpes per si algú s'havia sentit molest: «Només volíem animar una mica el barri en aquests dies de confinament. Ens acomiadem amb una última cançó». Una declaració d'intencions. De bones intencions que va tenir com a protagonista un dels temes més celebrat de Doctor Prats, Al final tot anirà bé, que va rebre els aplaudiments dels veïns. I l'agraïment dels joves DJ. «No hi ha res millor que fer feliç la gent». Ells hi tornaran avui. Fins i tot amb suggeriments de cançons de gent del barri.