No hi havia altre remei i creuem els dits perquè el canvi de data mitigui el daltabaix econòmic tan com sigui possible: en poques paraules, aquest seria el resum de la sensació que tenen els llibreters de la Catalunya Central davant de la suspensió de Sant Jordi i el trasllat de la festa a una data abans de l'estiu encara per determinar, tal com va anunciar dimarts la Cambra del Llibre de Catalunya. I amb un afegit: què passarà el 23 d'abril si ja s'ha aixecat el confinament i les botigues obren portes?
«Sant Jordi és Sant Jordi, de la mateixa manera que Nadal és el 25 de desembre, i no qualsevol altre dia», apunta Nèlida Fornell, de la llibreria Quatre Cantons de Berga, per donar a entendre que el guany que per al sector implica la gran festa del 23 d'abril serà impossible d'igualar amb altres propostes. «La suspensió no m'ha agafat de nou, feia setmanes que ho veia venir», afegeix: «És difícil concretar una data perquè ningú sap com evolucionarà la situació. La qüestió és tenir alguna alternativa, com ara dedicar una setmana o quinze dies al llibre».
Tot i que la xifra pot fluctuar segons el cas, Sant Jordi significa entre el 10 i el 15 % de la facturació anual per a una llibreria petita o mitjana. Isabel Casas, de la Llegim...? d'Igualada, admet que una altra llibretera li va assegurar que sense Sant Jordi «tens tres anys de dèficit». Anna Roca, de la Papasseit de Manresa, assegura que el 23 d'abril «et permet fer un coixí per als mesos més fluixos de l'any. Per a llibreries com la nostra, és un dia cabdal». I assenyala que «si estem quinze dies, o més, sense ingressos, les despeses no desapareixeran, has de pagar lloguer, autònoms, la llum...».
L'opinió general és que el canvi de data es veia venir i que la resta és incertesa. «No sabem què passarà quan tot això s'acabi», indica Casas, i va recordar que «la campanya de Nadal de fa dos anys va ser molt bona perquè feia poc de l'1 d'octubre i de tot el que va passar aquella tardor i la gent tenia ganes de regalar llibres per sortir de l'angoixa que ens envaïa».
En el debat sobre la nova data, Ignasi Farré, de l'Aqualata igualadina, és del parer que s'ha de celebrar abans de Sant Joan, «en un dia laboral, quan encara hi ha les escoles obertes». Així i tot, no serà el mateix: «Tu no pots dir a la gent que ha de fer el tió el 25 de gener». Ester Huch, de la llibreria Huch de Berga, també és del parer que «s'ha de fer abans de l'estiu, després tothom té altres plans, i al setembre comença el curs».
Llibreries amb restriccions
La morfologia de Sant Jordi ha canviat molt, segons explica Antoni Daura, de la llibreria Parcir de Manresa i expresident del gremi: «Fins fa 25 o 30 anys, era com un outlet d'un dia en el qual venies el que tenies, amb descompte; no hi havia la pressió mediàtica que hi ha ara per saber quina és la novetat més sol·licitada. A partir d'un cert moment, això va desaparèixer i les editorials van començar a veure aquesta festa com l'ocasió ideal per presentar nous títols».
Des del mateix moment en què la Cambra del Llibre va anunciar la suspensió de Sant Jordi, els llibreters es van començar a preguntar què passarà el dia 23 d'abril si les botigues ja poden estar obertes. «Haurem de posar algú a la porta per controlar que la gent entri en petits grups?», es pregunta Huch: «Obrir sí, però no a qualsevol preu perquè el primer és la salut». En el mateix sentit, Farré reconeix que «s'està parlant de limitar l'aforament» de les llibreries.
El sentiment compartit és que difícilment es donaran les condicions necessàries per aixecar la persiana sense restriccions. No es produiran imatges tan icòniques de Sant Jordi com les aglomeracions de vianants als carrers i pobles del país perquè, en principi, no hi haurà parades. Però Daura avança que «si tenim les llibreries obertes, crec que el 23 d'abril hi haurà un Sant Jordi de petit format. Jo soc partidari de demanar permís i muntar una parada».
Ja no hi ha marxa enrera, el virus també ha infectat una de les jornades més estimades pels catalans. La feina dels llibreters és ara aixecar el cap i intentar pal·liar la caiguda tant com sigui possible.
