L’any 2020 no és necessari haver publicat un disc per arribar als 100 milions de reproduccions o aconseguir un disc de platí. Que no calgui no vol dir que s’estigui deixant de fer. El cantant Nil Moliner (Sant Feliu de Llobregat, 1992) va llançar a final de febrer el seu primer àlbum, Bailando en la batalla (Warner), després de dos anys d’èxits com Hijos de la tierra i concerts arreu de l’Estat. «Fa moltíssima il·lusió ser tu ara qui és a la caràtula», confessa. I és que Moliner assegura «que ha picat molta pedra» per arribar fins aquí, i que totes les adversitats l’han portat a ser positiu de mena. «Encara que escrigui una cançó plorant, em surten lletres optimistes», diu el cantant.
«Soc una persona molt positiva. Fa molts anys vaig tenir molts problemes d’ansietat, vaig estar quatre anys molt malaltó, i realment durant aquells anys vaig aprendre a afrontar la vida d’una manera diferent», explica. «Hi ha cançons del disc que he escrit plorant, i després quan la gent les escolta és una cançó trista però té llum. Suposo que no puc amagar que soc una persona optimista», assegura el músic de Sant Feliu, que va donar-se a conèixer gràcies a una aparició al programa Operación Triunfo com a compositor d’una cançó candidata a Eurovisió.
Aquesta manera d’entendre la vida l’ha reflectida en el seu primer disc, Bailando en la batalla. «És el que hauríem de fer tots i totes. La vida és una batalla però és una batalla de colors. Amb les nostres pors i preocupacions hem de saber ballar i afrontar-les d’una manera diferent», sosté el cantautor. L’àlbum combina cançons ballables amb d’altres de més melancòliques, amb l’amor com a eix transversal del disc. «És del que és més fàcil parlar. És un sentiment tan fort, enamorar-te, i desenamorar-te, i passar-ho malament, crec que és el més fàcil d’expressar», diu Moliner.
Tot el que escriu és en primera persona. «No sé escriure d’una altra manera. Tot el que escric són coses que visc i em passen», assegura. Amb l’excepció d’un tema de l’àlbum, Tal vez, que aborda el drama dels refugiats al Mediterrani, i si bé ell no ho ha viscut, li va explicar de primera mà un amic que va ser a Lesbos amb Open Arms. «Evidentment l’estat emocional en què estava en aquell moment era de ràbia i impotència. Forma part també de la meva vida i dels problemes que ens afecten a tots. Va ser necessari escriure aquesta cançó. Evidentment no faig música reivindicativa, però sí sobre el que sento», argumenta el cantant pop.
Un dels senzills del disc, Soldadito de hierro, és disc de platí a l’Estat. «Fa molts anys que treballem durament amb tot l’equip que m’envolta. Quan feia versions, ja intentava cuidar tots els detalls per realment afrontar tot el que ve. Són molts anys tocant per ‘baretos’ de mala mort», confessa el cantant.
Nil Moliner va començar com a cantant i guitarrista del grup CyBee, i posteriorment es va dedicar a fer versions en solitari d’altres grups. «Tocàvem en sales de mala mort, a horaris que feien por i per a borratxos i borratxes. La gent no t’escoltava», explica el cantant, xocat per l’evolució del seu projecte. Va ser a partir de compondre el tema Que nos sigan las luces per al concursant d’Operación Triunfo Alfred García, l’any 2018, quan la seva carrera va fer un salt. «El que costa és que et vinguin a veure les primeres cent persones. Això sí que va ser a partir de sortir a Operación Triunfo, va ser un aparador», assenyala.
Nil Moliner té previst una gira de sales fins al maig i festivals durant l’estiu per tot l’Estat. També té dates confirmades per primera vegada a Amèrica Llatina. De cara al futur, demana seguir amb el mateix equip que el fa «tocar de peus a terra».
Gira de concerts
La gira de presentació d’aquest debut com a cantautor està previst que comenci el 8 de maig a la sala La Mirona de Salt. El músic tornarà a trepitjar a l’estiu les comarques gironines amb un concert a Sant Feliu de Guíxols previst per al 9 d’agost, en el marc del festival de la Porta Ferrada. El 17 d’octubre actuarà al Tarraco Arena de Tarragona, i el 21 de novembre al Sant Jordi Club de Barcelona.
