25 de març de 2020
25.03.2020
Regió7

Fer de la crisi una font d'oportunitats

Espelt i Oduber, que capitanegen dos centres culturals a la Catalunya Central, pensen que cal saber aprofitar el moment

24.03.2020 | 23:54
Pep Espelt i Roser Oduber |

Acostumats a rebre artistes vinguts d'arreu del món, aquests dies de solitud són estranys en dos dels espais més fructífers per a la creació artística i cultural de la Catalunya central. El Konvent, de Cal Rosal, i el Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç, de Calders, estan tan buits com expectants resten a hores d'ara les seves ànimes, Pep Espelt i Roser Oduber, respectivament.

«És un moment per a un mateix», reconeix Oduber, que des d'El Forn de la Calç està acostumada des de fa anys a rebre creadors d'arreu del món a les seves instal·lacions. De cop i volta, el món s'ha aturat, la mobilitat ha quedat reduïda a la mínima expressió i la programació d'activitats ha entrat en mode repòs. I ella, que des de fa tants anys treballa incansablement per la comunitat des de la plataforma de l'art contemporani, té ara moltes hores per cultivar la seva faceta d'artista.

Pep Espelt és un altre personatge expansiu que ha fet del Konvent un lloc de pas obligat per als artistes, com li agrada presumir. No li falta raó: any rere any, s'ha anat bastint a Cal Rosal un projecte col·lectiu que dóna cabuda a l'expressió cultural sense lligams creatius. Sense amagar-se'n, reconeix que la nova situació els permet imaginar de nou tot el que ja tenien preparat. D'un problema, en fa una oportunitat.

Oduber i Espelt, El Forn de la Calç i el Konvent, són avui en dia dos espais sense vida. El virus els l'ha pres com ho ha fet amb la majoria dels àmbits de l'activitat humana. Però ja repensen com seran els seus espais el dia que puguin tornar a obrir les portes. La cultura no abaixa la guàrdia.

«Ho teníem tot a punt, però reconec que aquest abisme m'agrada molt»

Tenien tota la programació de la temporada enllestida amb una agenda feliçment saturada de propostes sense caps de setmana lliures a partir del 4 d'abril. Un treball de llarg recorregut que s'ha fet fonedís en un obrir i tancar d'ulls. I, malgrat tot, Pep Espelt, amb un somriure trapella, confessa que «aquest abisme m'agrada molt». El director del Konvent -una instal·lació cultural polivalent bastida a les antigues dependències eclesials de la colònia tèxtil de Cal Rosal- encarna l'esperit «lliure i salvatge» d'un projecte acostumat a surfejar sobre «l'espontaneïtat» que defineix la seva línia editorial.
 
«No podem fer plans», admet Espelt sense mostrar excessiva preocupació: «tot ha saltat pels aires». Artistes internacionals, grups en gira, creadors en residència, ... tot s'haurà de cancel·lar o reprogramar. I sense data ni horitzó hi ha, ara per ara, un dels projectes que més il·lusionaven l'activista berguedà, la primera edició de l'escola de fotoperiodisme i l'exposició dels fotògrafs de la revista 5W previstes per al setembre. «Els professionals em diuen que no saben si demà podran treballar o si la seva publicació encara els voldrà», apunta.
 
En condicions normals, pel Konvent hi passarien aquests dies els integrants del col·lectiu de pensament crític Espai en blanc -amb la filòsofa Marina Garcés entre ells-, per preparar la primera activitat del curs. «Una estada de reflexió sobre nous formats de la cultura», indica Espelt d'una proposta que també queda sense forat a l'agenda. En canvi, qui sí s'estava aquests dies al Konvent és un músic neerlandès que va haver de sortir corrent cap al seu país.
 
«Molts espais culturals han deixat de fer residències de cop i volta i ja veurem quan tornaran a programar, això ens permetrà, gràcies a la nostra agilitat, poder acollir companyies que no tenen cabuda en altres llocs», reconeix Espelt, fent un paral·lel amb la situació que es va produir arran de la crisi del 2008. Amb el sentit lúdic de la vida que impregna cada racó del Konvent, el promotor cultural reconeix que «en aquests moments s'estan donant les condicions de llibertat salvatge per crear».

«És un moment per a la introspecció, i de gaudir de la gent que ens envolta»

«Estem escoltant com creixen les herbes», explica en to serè Roser Oduber, confinada amb la seva família al mig del bosc. El silenci i els sons de la natura els acompanyen des de fa trenta-set anys, quan van descobrir la Catalunya central i es van instal·lar en una finca al terme de Calders. Artista reconeguda amb obra en grans institucions com la Fundació Vila Casas, des del 2008 dirigeix el Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç, erigit a l'entorn d'uns antics forns rehabilitats. Un espai de residència de creadors d'arreu del món i de propostes expositives que, al llarg dels anys, ha anat teixint una xarxa de promoció de l'art contemporani.
 
«Aquests dies havíem de tenir amb nosaltres l'artista belga Sandrine de Borman, que treballa amb l'estampació a partir de la botànica», explica Oduber: «ens va dir que venia en cotxe i es va trobar amb la frontera tancada». El CACIS acull des de fa anys artistes dels cinc continents en el marc d'un programa de residències per a la creació: «per al 2020 vam escollir cinc de la vintena de propostes que ens van arribar, tres per abans de l'estiu i dues per després. La Sandrine també ens havia de fer un taller, però ara ja no sé si podrà venir perquè té un calendari complicat».
 
La crisi del coronavirus també ha afectat una  artista canadenca becada pel CACIS que «estava per Europa i se n'ha hagut de tornar al seu país». A més, «hi ha una noia dels Estats Units que havia de venir a fer pràctiques al juliol, ara no sabem si ho podrà fer». Les exposicions previstes també s'hauran de reubicar.
 
Oduber es pren aquesta aturada «com una cura d'introspecció; hem de gaudir de les persones que tenim al voltant. El planeta mereix que parem una mica ... és una cura d'humilitat». Durant la Festa Major de Manresa del 2018, Oduber va inaugurar una exposició al Cercle Artístic fruit de l'experiència dolorosa de la pèrdua del seu fill Daniel. «Va ser un salvavides», reconeix, «sempre els estaré agraïda». Hereu d'aquell projecte és el nou treball sobre «la deconstrucció» en el qual pot treballar aquests dies encara amb més intensitat. «Trasllado el sentiment personal a l'entorn i la societat», afirma: «malgrat tot, sempre sobrevivim».
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.