La convocatòria, per sortir a balcons, finestres, terrats i terrasses de Manresa amb un transistor, és dimecres que ve, 1 d'abril, exactament a les 12.27 h. En aquell moment, i a través de la ràdio, sonarà la cançó Corren del quintet manresà Gossos. La idea? Que la ciutat la canti a cor què vols. La proposta, engegada per l'Associació Cultural El Galliner però que ja s'han fet seva prop d'una trentena d'entitats de la ciutat, s'ha batejat amb el nom «Manresa serà un clam». Si funciona, si la gent respon, hi hauria la possibilitat de repetir l'experiència amb música d'altres grups o cantants bagencs.
Com ahir explicava Joan Mor-ros, responsable d'El Galliner, el projecte va sorgir d'una de les habituals «pluja d'idees» de l'entitat: «Hi ha iniciatives individuals però vam pensar en una proposta comunitària, que no deixa de ser un repte per a una ciutat de 76.000 habitants com Manresa. És una oportunitat per posar a prova la participació ciutadana». El millor, diu el dinamitzador cultural, és que «la proposta s'ha convertit en una iniciativa de ciutat, amb prop de trenta entitats remant a l'una, i creiem que fins dimecres encara s'hi sumaran més».
A les 12.27 h en punt del dia 1 d'abril sonarà sincronitzadament per les cinc emissores vinculades a Ràdio Manresa un dels himnes del grup manresà perquè tothom el pugui cantar. Es podrà escoltar a través de Ràdio Manresa (95.8 FM / 1539 AM), Cadena Dial (106.8 FM), 40 Principals (91.7 FM) o 40 Clàssics (100.6 FM). Les entitats enviaran als seus membres la lletra del tema per facilitar una cantada conjunta que va rebre ràpidament el sí de Ràdio Manresa, quant a la idea i la realització tècnica, i del grup manresà.
«Contents i orgullosos»
Corren és, explicava ahir Natxo Tarrés, de Gossos, «aquella cançó que trenca totes les expectatives de qualsevol banda. La menys nostra en el millor dels sentits». El grup, expressava Tarrés, va rebre la proposta amb una «benvinguda. Que es faci alguna cosa, encara que sigui simbòlica, perquè la ciutadania pugui participar en aquests moments de confinament, dona molta vida, ens fa sentir que pertanyem a una comunitat, que, ara, és el que més necessitem. Però, sobretot, aplaudim la iniciativa. Corren? Ens sentim contents i orgullosos que una cançó tingui aquest punt de servei, que la música, a més de gaudir-la, sigui una eina que vagi més enllà».
Sortirà al balcó? «Sí, clar que ho farem. Cadascú al seu lloc, jo animant el meu barri. Aquesta vegada la cançó no depèn de nosaltres. Nosaltres ens hi sumem».
Els promotors recomanen no sintonitzar les emissores amb els mòbils perquè van amb retard: «És el moment de pujar a les golfes a buscar aquell vell transistor, o la cadena de música», diu Mor-ros, perquè la gràcia, amb altaveus o aparells de ràdio, és «cantar-la plegats». D'una banda, remarca, amb un objectiu lúdic: trencar la rutina i passar-s'ho bé cantant la mateixa cançó de forma simultània a tota la ciutat. I de l'altra, social: «Estem aïllats a casa però hem de ser conscients que formem part d'una comunitat i que les entitats són capaces d'organitzar-se per fer mascaretes, ajudar els més desafavorits..., o cantar».
