Sols, en família o en un pis compartit, artistes i creadors catalans gestionen el confinament de manera desigual. A alguns, com el cantant Ramon Mirabet, els està costant «enfrontar-se» a la creació, però no així oferir concerts diaris a través de la xarxa. Els equipaments culturals no són els únics que han desplaçat l'activitat al món virtual, i molts autors estan sent actius i enginyosos a l'hora d'abocar-hi creacions i participar d'accions per alleugerir la reclusió i fer-la més alegre als altres: «Sense cultura no podem viure», proclama l'actriu i directora Anna Roca. Al respecte, la dramaturga Marta Buchaca demana que quan tot això passi, alguns tinguin clar que no es pot retallar en salut, «però tampoc en cultura».
Poc visible a les xarxes socials i «lluny de sentir-me com un instagramer», Mirabet creu que era el moment d'oferir mitja hora de música diària als seguidors i entretenir-se durant el confinament. Unes 20.000 persones s'han connectat cada dia als seus directes d'Instagram, per on han passat convidats com La Pegatina, Miki Núñez, Edurne i Rozalén.
«He notat el caliu de la gent i la sensació que encara soc músic», diu Mirabet des d'un pis que beneeix que tingui balcó. Aquests concerts on-line li han servit també per evitar compondre cançons a partir d'un batibull de sensacions que no havia viscut fins ara. «M'ha costat molt enfrontar-me a la guitarra o al paper en blanc aquests dies. He sentit moltes coses a dins i em feia por escriure alguna cosa».
Mirabet ha rebutjat ingressos que li oferien per vídeos o campanyes perquè «no faré res per diners» aquests dies a casa. «L'art s'ha de pagar, però faig directes a Instagram perquè em ve de gust. No penso que la cultura s'hagi de pagar ara, el meu company de pis treballa a l'UCI i ho fa gratis».
La Cia. Anna Roca experimenta
Com tots els esdeveniments, la Mostra d'Igualada va haver de suspendre la seva 31a edició. La companyia Anna Roca hi havia d'estrenar Valentina Quàntica, una producció teatral sobre empoderament femení, ciència i emergència climàtica. «O buscàvem alguna manera de donar vida o era una mica trist. Amb l'equip ens estem reinventant a partir de les xarxes», explica l'actriu i directora Anna Roca.
Ofereixen experiments que formen part de l'espectacle a través de YouTube. «Primer coneixeran els experiments i els personatges, i llavors tindran, esperem, l'oportunitat de venir al teatre i conèixer-los en directe», explica Roca. En l'àmbit econòmic i logístic, confessa que «ho estan portant fatal», perquè tot el que fan ara és gratuïtament, «només faltaria».
Roca també ha impulsat la iniciativa #UnConteiaDormir, que inicialment va crear per explicar una història als alumnes de la seva escola de teatre a Olot. Quan va veure que a través d'Instagram podia arribar a molta més gent, es va llançar a un format al qual no estava acostumada. «Em passo tot el dia mirant els missatges i intentant apuntar tots els noms dels nens. Veus com és d'important per a ells els deu minuts de contes que fem cada dia», explica.
«Què és el que més consumeixen les famílies, els adults i els avis aquests dies? Cultura», respon Roca. Per això, només espera que ens n'adonem que «sense cultura no podem viure». «Espero que després d'haver acompanyat en aquest confinament, a la cultura se la valori molt més», resumeix.
Literatura amb Clara Gracia
El primer cap de setmana de confinament l'escriptora Carla Gracia, autora de L'abisme i Set dies de Gràcia, va preguntar-se de quina manera podia ajudar algú i què podia aportar. Creu, com molts companys de professió, que és «un moment en què la cultura pot demostrar el seu valor» i que «és fonamental per viure».
«A mi no em preocupava quedar-me tancada a casa perquè jo hi treballo moltes hores i mai em sento tancada: mentre escric a l'ordinador o a la llibreta marxo als mons sobre els quals estic escrivint, sigui a un mar, al mig d'una muntanya o amb pirates al Carib». Gracia va decidir que seria positiu poder aportar «aquest punt de llibertat» que té quan escriu «a les persones que no se senten tan tranquil·les d'estar a casa i que puguin estar vivint aquest moments amb angoixa i ansietat».
Gracia, que també és professora d'escriptura al Laboratori de Lletres, va pensar en un primer moment que oferir classes podria ser molt més pesat, i, finalment, va proposar un exercici literari, a través de les seves xarxes socials de dilluns a divendres, centrat en diàlegs, la construcció de personatges, les descripcions... L'autora creu que la iniciativa d'escriure aquests textos aporta als altres «una rutina enmig de la confusió. Cada dia saps que tens un petit exercici que pots fer d'escriptura per entretenir-te, per aprendre i pel que tu vulguis». Admet que es passa tres o quatre hores al dia contestant els textos que li envien.
Cultura confinada a les xarxes
«De seguida tothom s'hi va abocar molt, i jo entenc que en una situació així tothom fa el que pot». La dramaturga i directora Marta Buchaca prefereix «no jutjar» de moment si és bo o no que bona part del món cultural s'hagi abocat a produir o publicar continguts de forma gratuïta a Internet. «A mi em salva poder posar als meus fills una obra de teatre!», reconeix.
El que sí «s'ha demostrat», opina, és que la gent necessita cultura. «Hi ha una superoferta i tothom l'està consumint», apunta. Des del seu confinament, l'autora es manté activa i ha aconseguit recuperar el pols creatiu després d'uns primers dies en què la situació l'havia paralitzada una mica.
Buchaca va ser una de les primeres autores de renom a sumar-se a la iniciativa #coronavirusplays, llançada per Jordi Casanovas, convidant a escriure peces teatrals curtes (monòlegs) i penjar-les a la xarxa perquè qui vulgui les interpreti. De fet, Buchaca ha estat prolífica i en pocs dies ja ha creat i publicat tres monòlegs.
Buchaca creu que, malgrat tot, ha tingut «sort», perquè l'aturada ha arribat just després d'acabar les funcions del seu espectacle, Rita, i també havia culminat el rodatge de Sólo una vez, la versió cinematogràfica de la seva obra Només una vegada, dirigida per Guillermo Ríos. Com a docent a l'ESCAC ha vist com s'aturaven les classes i també el rodatge del film que realitzen els alumnes de quart curs.
