? «Si fos una sèrie... Benvinguts a la II temporada. 2ona quinzena. És la vida [...]». Així començava ahir la quinzena entrega del «Diari absurd d'estar per casa» que el gestor i comunicador cultural manresà Pep Garcia (1964) va començar el diumenge 16 de març, inici del primer tram de la quarantena. Una «postal» curta que vol ser una «reflexió diària del que estem sentint i vivint; sense cap ànim d'informar sinó de compartir la meva mirada» i que envia per whatsapp als seus contactes -hi té uns 800- i que també penja a facebook.

La idea va sorgir, explica, després «d'haver fet la postal #joemquedoacasa que vaig compartir amb els meus clients per dir-los que seguia treballant des de casa» però quan ja va veure que «treballaria menys del previst» per la situació d'aturada del sector cultural, «va néixer la idea d'aquest diari a píndoles, que ja s'ha convertit en un ritual» que prepara al llarg del dia «prenent notes». Un dietari de «sentiments, no perquè sigui útil sinó perquè a tots ens preocupen les mateixes coses» d'un confinament que, en el seu cas qualifica de «burgés. Jo no em puc queixar» tot i l'anòmala situació. El diari és, remarca, «un petit repte emocional» que té un «retorn» amb suggeriments dels seus lectors. Això sí, diu, «procuro molestar poc» perquè ja estem «sobresaturats d'informació de tota mena».

Partint de la base que «no es pot fer vida normal», ara ja, subratlla Garcia, «m'he relaxat. El futur és incert i no saps quan començarà». Entre els seus projectes, hi ha l'edició d'un llibre que recopila articles publicats en aquest diari i que s'havia de presentar just abans de Sant Jordi, el dia 17 d'abril i que es publicarà... quan es pugui. Falta que pugui entrar a impremta.